Faig un glop de cafè, encenc l’ordinador i entro al Facebook. Obro una altra finestra amb La Vanguardia, l’edició online. Me la miro i segueixo, entre glop i glop, tafanejant per les edicions digitals d’altres diaris generalistes. “Com m’agradaria tenir un diari de veritat a la mà!” Penso per dins – com quan a Balaguer obria la porta de casa al matí, encara amb pijama, i el repartidor ja ens havia deixat el diari, el suplement i tota aquella paperassa a la porta.
He de reconèixer que el que llegeixo generalment no m’agrada i sovint m’indigna. La realitat política d’avui és tant o més amarga que aquest cafè xinès al que tampoc m’acostumo.
– Per què ho fas? Em pregunta la Liu Hoi Wai, també en pijama, un tassa de té verd a la mà, i un anglès amb fort accent asiàtic.
-Per què faig, el què? li contesto mentre segueixo saltant de finestra en finestra
– Llegir aquestes pàgines que sempre et fan enfadar, cada matí…
– Perquè fer-ho és quelcom que m’apropa a casa, i em fa part activa, d’alguna manera, de la problemàtica diària de molta gent que m’estimo. No sempre han dut males notícies aquests diaris, no sempre la política ha estat podrida i no sempre llegir la premsa als matins havia estat una activitat tant punyent… Però segur que tot canviarà, aviat, un altre cop!
Visc a Hong Kong. Sóc cuiner i balaguerí. Vaig marxar a conèixer món amb la previsió de tornar al cap d’uns mesos i aquí segueixo, tres anys després, assabentant-me de l’actualitat del meu país a través d’una petita pantalla de catorze polsades. Cada nou segell al passaport m’ha fet més crític i menys transigent amb l’activitat política i social actual d’Espanya, quan la considero injusta. És per això, que quan algú em va oferir la possibilitat d’escriure articles d’opinió a Balaguer Televisió, i poder explicar com a emigrant català el que penso sobre l’actualitat de casa, em va semblar una idea fantàstica.
– Per què ho fas? això de generar-te enemics, sent tant explícit en la teva crítica a través les xarxes socials. Et portarà problemes! – em repeteix constantment la meva mare, a qui no li agrada que em posicioni tant obertament, a través d’un whatsapp .
– Ho faig per que no sabria afrontar la vida d’una altra forma, que no fos dir el que penso i dir-ho de la forma que ho penso. Perquè estic fart de la gent calli davant la situació a la que uns tercers ens han portat i perquè no entenc una democràcia que no es basi en l’opinió de la gent que la constitueix. Crec que molta gent mereix ser senyalada, i molta premissa que volen fer-nos creure ha de ser qüestionada. Callar, penso, ens fa d’alguna manera còmplices de les accions que interiorment condemnem.
És possible que la meva opinió en aquest espai no agradi a molta gent, i tant de bo, espero, així sigui.