Exposició sobre la història dels cinemes de Balaguer

El 7 d’abril d’ara fa 50 anys una tragèdia va sacsejar Balaguer. Era Diumenge de Rams i, com moltes tardes festives, alguns balaguerins van optar per anar al cinema. A més a més, aquell 7 d’abril de 1963 es projectaven les esperades pel·lícules Las minas del Rey Salomón i Mostra sobre la història dels cinemes de Balaguer cosa que va fer que s’omplissin les 700 localitats del cinema ERSA de Balaguer.Al cap de pocs minuts de l’inici de la projecció, 4 files de l’amfiteatre es van desplomar des d’una altura de 6 metres sobre el pati de butaques, provocant 6 morts i 145 ferits. Aquests fets van commocionar la societat balaguerina i tots els diaris de l’època es van fer ressò de l’accident i del tràmit judicial que va finalitzar el 4 de desembre de 1964 quan l’Audiència Provincial va condemnar, com a autor d’un delicte d’imprudència simple, a l’arquitecte Ignacio Villalonga Casañes a 6 mesos d’arrest major, costos i indemnitzacions, com a autor del projecte de reconstrucció del cinema municipal de Balaguer. L’edifici fou declarat en ruïna i va ser enderrocat. Temporalment, l’Ajuntament (l’ERSA estava ubicat als baixos del mateix edifici) va traslladar-se a l’edifici municipal del carrer Àngel Guimerà mentre es construïa el nou Ajuntament.Aquest fatídic succés, del qual ahir diumenge se’n complien 50 anys, és només un dels episodis de la història de les sales de cinema de la capital de la Noguera, recollits en l’exposició 35 mm. El cinema a Balaguer (1922-2004), que es va inaugurar diumenge passat a la sala d’exposicions de l’Ajuntament. Plafons, entrades, cartells, fotografies, retalls de diari i la màquina de projecció del cinema Comtes d’Urgell conformen la mostra.

Tot i que les primeres projeccions públiques de cinema daten del 1922, primer i fugaçment a Cal Pau, al carrer Miracle, i, després, i de forma més regular, al Teatre Principal, l’exposició també recorda la figura del balaguerí Pablo Novell Borràs, principal accionista de Segre Films, una productora que entre 1914 i 1916 va editar 9 pel·lícules.

Després arribarien el cinema Condal (1936); la sala de La Rosaleda (1945), pionera en oferir sessions de cinema a la fresca; el cinema de l’Escola Pia (1945); l’ERSA (1945); Cineclub Ateneu (1966), que més tard va anomenar-se Cineclub Balaguer; el cinema infantil, i el Cinema Comte d’Urgell (1966).

L’exposició també és un recorregut per la història del segle XX: els convulsos anys 20, els dos bàndols de la Guerra Civil, la dictadura franquista i el llast de la censura; la lluita antifranquista i la Transició, així com pels canvis tecnològics que han afectat al cinema: des de les primeres pel·lícules sonores a l’aparició de les multisales i els nous sistemes digitals. L’aparició d’una oferta de multisales i l’envelliment de la sala van ser els motius del tancament de Cinemes Comte d’Urgell el 2004.

La mostra, produïda pel Museu de la Noguera, es pot visitar fins el 28 d’abril.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.