We the people

El moviment independentista ha estat procliu a formular propostes de constitució per a l’estat català. Ja el 1928, a Cuba, amb Francesc Macià i Josep Carner-Ribalta, l’Assemblea Constituent del Separatisme Català va aprovar la Constitució Provisional de la República Catalana que separava església i estat, declarava el català única llengua oficial i prohibia els toros i els rings de boxa. Els últims anys s’han succeït propostes procedents d’entitats com Reagrupament o de juristes com Santi Vidal, que va ser suspès com a jutge per aquesta iniciativa.

La formació d’un nou estat comporta un procés constituent, el moment de delimitar els drets i les llibertats dels ciutadans, el model d’organització del poder, el sistema econòmic i l’estructura territorial del país. Sean Connery deia que no hi ha res més creatiu que crear una nació. Hi ha constitucions i constitucions. I hi ha també maneres de concebre i d’interpretar les constitucions.

El jurista Albert Noguera ha teoritzat sobre la distinció entre constitucions dinàmiques i estàtiques. El primer cas és el de Suïssa, on el centre de la norma fonamental és en el futur. Parteix de la base –diu– que el moment fundacional de l’Estat no és per ell mateix un moment de petrificació d’una societat acabada i perfecta sinó que estableix uns instruments per a la construcció col·lectiva d’una nova societat. Per això hi té un pes important la participació ciutadana, també en la iniciativa de reforma constitucional.

Al pol contrari hi ha Espanya, amb una constitució estàtica, concebuda com a punt d’arribada, el qüestionament de la qual és percebut com un atac contra l’ordre perfecte, l’harmonia i l’estabilitat. Ho sabem bé les minories nacionals de l’Estat, que veiem com en lloc d’avançar en l’aprofundiment de l’autogovern retrocedim a marxes forçades en el marc competencial i en la protecció de la llengua i la cultura pròpies. Tot plegat està vinculat amb el moment constituent. No hi ha dubte que els diputats i els senadors escollits el 1977 no van començar de zero a redactar una constitució sinó que es van empassar les bases fixades pel règim franquista començant per la monarquia i la unitat d’Espanya.

Avui veiem la independència més lluny que quatre anys enrere. Els resultats electorals sempre són inapel·lables i els que no deixem de tenir pressa continuarem persistint. Entretant, però, no podem defugir cap ocasió per pensar i repensar quin estat volem. Ara hi ha el Debat Constituent impulsat pel president Quim Torra i que lidera Lluís Llach: un projecte de debat ciutadà obert que pretén recollir el parer dels catalans sobre model d’estat, llengua, nacionalitat, drets, participació política, organització territorial, règim econòmic, territori, seguretat i relacions internacionals. Una mena de gigaenquesta que podem contestar en línia i que compta amb materials informatius d’experts de cada àmbit, a banda de debats que es convocaran durant les properes setmanes en diversos llocs del país.

El resultat final seran les bases per a una constitució catalana, un punt de partida la força del qual anirà lligada al grau d’implicació que hi hagi tingut la ciutadania. És un mecanisme per opinar i participar però també per dedicar una estona a aprofundir en els pilars de l’estat democràtic. És també una ocasió per revifar el procés d’independència des de les bases. Com resa la constitució nord-americana: nosaltres, el poble.