Diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu i és imperdonable que l’independentisme no hi vagi junt. Puc entendre que a les municipals –almenys a les comarques de Ponent– anar per separat sumi. Però no té cap justificació anar desunits a Brussel·les. Bé, la té per part d’ERC: intentar depassar JxCAT en un intent d’aconseguir l’hegemonia política. Cadirisme en ple procés d’alliberament nacional.

Europa era el lloc ideal per fer una candidatura unitària de l’independentisme. A l’exterior hi tenim la gran batalla, la del reconeixement de l’Estat propi, i és vital llençar-hi missatges clars. La circumscripció estatal permetria una traducció exacta de vots en escons i no perdríem cap llençol. La proposta, endemés, generava un gran consens entre la societat civil catalana (era l’aposta de l’ANC) i fins i tot comptava amb suports a la resta de l’Estat espanyol.

Però això no ha estat possible i cal triar. El meu vot serà pel president Puigdemont. Perquè és el president legítim de Catalunya. Perquè va fer possible el Primer d’Octubre. Perquè personifica la resistència davant la repressió espanyola. Perquè representa la transversalitat de l’independentisme. Perquè treballa incansablement, des de l’exili, per a la internacionalització de la causa catalana. Perquè volia bastir una candidatura conjunta i va arribar a oferir a Junqueras el primer lloc. Perquè posa el país davant del partit. Perquè ell no vol ser president d’una comunitat autònoma.

La seva és, de fet, una llista unitària: Puigdemont, Comín i Ponsatí. Fem que aquestes tres veus lliures ens representin al Parlament Europeu.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.