Térmens i Menàrguens

Marc Solanes i Roca

El pont de ferro que permetia passar la remolatxa de Manuel Bertrand ja no és l’única cosa que comparteixen aquests dos pobles de la riba del Segre. Bé per iniciativa de sengles consistoris, bé per la inquietud intel·lectual d’algun dels seus veïns, Menàrguens i Térmens freqüenten darrerament les pàgines culturals de la premsa catalana. És habitual que els petits municipis promoguin fires o mercats especialitzats, tan necessaris per vindicar el món rural i dinamitzar-ne l’economia, o que es resignin amb festes majors més o menys lluïdes. No ho és tan que apostin per esdeveniments culturals de relleu.

Per això cal aplaudir la iniciativa de l’Ajuntament de Menàrguens de recuperar la figura de Joan Barceló, ara que s’escau el quarantè aniversari del seu decés. La seva malaurada mort als vint-i-quatre anys no va obstar perquè deixés una bona pila de textos i una petja inesborrable a la literatura del país. Carles Duarte el conegué “lliurat amb passió, tenacitat i una imaginació formidable a construir un univers literari propi fascinant, esplèndid d’inspiració, de creativitat, de màgia, d’ironia”. Per Jordi Pàmias, “donava la impressió de crear sempre la pròpia vida, projectant-la endavant per camins nous, que no tenien res a veure amb els motlles del passat”. Amb incursions al dibuix i al teatre, ha quedat fonamentalment com a poeta i autor de narrativa, sobretot infantil i juvenil. Miquel Àngel Tena, Celdoni Fonoll i Meritxell Gené l’han musicat. Ara, l’Any Barceló i les reedicions que esperem dels segells Pagès i Fonoll ens brinden l’avinentesa de descobrir-lo.

A l’altra riba del riu, a Térmens, s’hi ha celebrat la primera edició del Premi d’Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens, un certamen que conjumina text i dibuix dirigits al públic infantil. El guardó el va lliurar el gener passat la consellera Vilallonga a Natallia Domanova, una artista bielorrussa establerta a Balaguer que va presentar la història d’El Sr. Mongeta, la Sabata i el Botó. L’entitat del premi va més enllà de la seva dotació econòmica. Suposa també l’articulació de noves sinergies entre els professionals del món del llibre que formen el jurat presidit per Roser Capdevila i Ramon Besora. Entre els fruits que donarà aquesta aposta tan encertada hi haurà la publicació de l’obra guardonada per part d’Edicions Salòria.

El colofó a aquestes bones notícies el posa l’eslavista termení Arnau Barios, professor de català a Sant Petersburg, que acaba de rebre els premis Homo Fabra, Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or per la traducció al català dels versos d’Eugeni Oneguin, d’Aleksandr Puixkin, considerada la novel·la fundacional de la literatura russa. Són cinc mil versos traduïts durant deu anys, una tasca colossal que suposa una fita històrica per les lletres de casa nostra, en tractar-se de la primera traducció en vers d’aquesta obra magna. Les prevencions que es poden tenir en afrontar la història d’un heroi literari rus del segle XIX es superen ràpidament amb la lectura d’uns versos tan àgils i graciosos. L’edició de Club Editor està a l’altura de l’esdeveniment.

Mentre Menàrguens recorda un fill il·lustre, un dels termenins més il·lustrats es consagra amb una obra memorable. No deixeu d’aprofitar la vuitada de Sant Jordi per encomanar l’Oneguin i per escodrinyar Barceló. El conte del Sr. Mongeta arribarà passat l’estiu.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.