El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha creat una nova línia d’ajudes per a famílies en situació de vulnerabilitat social o en precarietat econòmica que hagin de cuidar d’un menor en quarantena i no puguin accedir a una baixa laboral o un altre mecanisme. Tindrà una dotació inicial de 10 milions d’euros, que s’ampliaran si la demanda és més alta, ha anunciat el conseller Chakir el Homrani. Serà un pagament de fins a 300 euros per quarantena, que permetrà arribar a unes 33.000 famílies catalanes per a cobrir les necessitats bàsiques de cura i subsistència.
Aquesta ajuda garantirà una solució per a les famílies que quedin fora de la mesura que articuli l’Estat: “Som conscients que no tothom podrà demanar una baixa, perquè hi ha situacions com l’economia submergida, contractes intermitents o de molt curta durada. Farem un treball molt conjunt amb el sistema educatiu, les escoles que coneixen a les seves famílies i els serveis socials bàsics que coneixen la situació del seu municipi”, ha explicat el titular de Treball, Afers Socials i Famílies.
Ajudarà, per exemple, a persones amb contractes intermitents o de curta durada i a persones que per la seva situació personal i administrativa tenen dificultat per a garantir la cura de nens a càrrec durant els períodes d’aïllament, quarantena i confinament; o bé perquè no poden accedir a la baixa o perquè no tenen els seus ingressos protegits.
Proposta de baixa laboral
Els departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, Educació i Salut han reclamat a l’Estat que permeti que els pares, mares i tutors amb fills que hagin de fer aïllament domiciliari per ser contactes d’algú amb Covid-19 puguin accedir a una baixa laboral, com ho faran els pares de nens positius en aquest virus. Per a això, han enviat als ministeris responsables una proposta concreta per a modificar el Reial Decret Llei que articula aquesta matèria. El Homrani afirma que “des del Govern creiem que la baixa és l’eina, perquè és una prestació que ja està cobrint aïllaments i quarantenes de persones que no són positives en covid-19 però han d’estar aïllades”. “Queden pocs dies. No podem arribar al 14 de setembre i que comenci el curs sense tenir una solució. Recordo que aquesta situació pot afectar a 3,5 milions de treballadors”.
Demanen que l’Estat proposi per la via d’urgència la materialització de la mesura d’una incapacitat temporal per als pares, modificant un decret llei que ja ha estat modificat fins a tres vegades i, per tant, pot tornar a modificar-se amb la celeritat que requereix la situació (Reial decret llei 6/2020, del 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per la protecció de la salut pública). A més, es tracta d’una mesura que ja existeix i està en funcionament, que es concedeix de manera automàtica, que arriba ràpid a les persones i que està acompanyada d’una prestació econòmica. Això estalviaria reviure els problemes dels ERTES amb Servei Estatal Públic d’Ocupació (SEPE) o de l’INSS amb l’Ingrés Mínim Vital.
Amb seguretat i garanties
El Homrani insisteix que l’aïllament s’ha de poder fer amb seguretat i garanties des del punt de vista epidemiològic i de la salut pública però també respecte als drets essencials de la infància i l’adolescència. Un d’aquests és el dret a rebre la cura i l’atenció i, alhora, és també una obligació jurídica i moral dels adults que tenen nens al seu càrrec prestar-los aquesta atenció.
El conseller defensa que no es pot responsabilitzar a la ciutadania del deure d’evitar la propagació de contagis, mentre també hi ha l’obligació de cuidar dels nens i no posar els recursos públics per a minimitzar l’impacte econòmic. En aquest sentit, El Homrani considera que el ‘Plan Me Cuida’ “no pot ser la solució”, ja que comporta la pèrdua d’ingressos proporcionals a la reducció de jornada. Aquest pla obliga a que una persona demani un permís i, com acostuma a ser la que cobra menys, habitualment les dones, el pla accentua les desigualtats en el mercat laboral, sobretot, en clau de gènere.
A més, genera conflictes laborals per la gestió interna de l’empresa, que és qui ha de concedir o no la reducció de jornada laboral que proposa el pla. A més, “s’oblida de totes les famílies monoparentals, que el 90% són dones. És una solució que no compartim perquè acaba sent una mesura sense mirada feminista, social i progressista”, afegeix.
Informa: Redacció