Independència i delicte

Rafel Molina

Ser català ja desperta sospites i ser independentista és un delicte. Es una de les poques coses que sabem del cert.

El passat 30 de gener, la dreta espanyola, amb l’ajut de Junts per Catalunya, va tombar la proposta d’amnistia que s’havia presentat al congrés. Tothom content. Molt bé.

La caverna seguirà insultant  Sànchez , seguirà dient que el Puigdemont humilia els espanyols, que és un terrorista, colpista, sicari del Putin i que pensava obrir les portes d’Europa al monstre comunista.

Seguirà dient que els independentistes som uns mentiders insaciables, que mai no en tenim prou i que estem robant a España. I aquí no ha passat res.

Ara diu que tenen un mes per fer un nou redactat i arribar a alguna mena d’acord.

Quin redactat? Que no saben els de Junts que no hi ha res a fer? No saben que tenir a casa un careto del Cuixart és terrorisme? No saben que tenir quatre coets de Sant Joan a casa és tenir armes explosives? Que no saben que cridar davant d’un policia “Volem votar” és un acte de violència extrema capaç de provocar un estat d’ansietat a un honrat policia i tenir-lo un mes de baixa laboral?

Al Garcia – Castellón  li ha sortit un competidor, el tal Aguirre pro Putin i espavil perquè els Marchenes, Llarenes i companyia no voldran quedar en un  segon termini  i ja deuen estar apariant un nou delicte.

Tenir llibres en català? cantar els dissabtes a la Plaça?  parlar català?

Ja li posaran el nom inculpatori.

Ser independentista és un delicte. Si tenim això assumit, ja tindrem molt de guanyat.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.