No cal escoltar cap programa de televisió o de ràdio dedicat a les eleccions. Ni programa, ni debat, ni parlament, ni míting.
Amb els resums que surten a les notícies de cada dia, en tenim més que de sobres. El nivell és molt fluix, molt dèbil.
Només els insults, de vegades, tenen una certa categoria literària.
Lamentablement, no donen audiència als partits que no tenen representació parlamentària. Em sembla una notable injustícia. No es poden ni donar a conèixer.
Notem amb alguna sorpresa que gent molt jove, s’apunta o dona suport a partits de dreta o d’extrema dreta.
Particularment crec que és una manifestació concreta de la ignorància del personal.
No tenen ni idea de com hem arribat a les vuit hores de treball, a la sanitat i l’ensenyament públic i gratuït, a què les dones puguin obrir un compte corrent o que es pugui editar lliurement un llibre.
Es pensen que això ha estat possible gràcies al capital, a les classes dominants i als governs de dretes que hem anat superant.
No saben res de les lluites dels obrers per aconseguir una certa qualitat de vida. No saben res de la lluita dels catalans per mantenir viva la seva llengua i la seva cultura.
Potser es pensen que tot això ha estat un regal de l’extrema dreta. És molt difícil lluitar contra la ignorància i més quan està potenciada pel capital, pel sistema.
El jovent ignora, i vol ignorar, la nostra història recent.
No ens enganyem, però, si el jovent és tan ruc, alguna cosa sabran els adults.
Ànims i endavant, que ho tenim tot de cara.
Salut i república.
