Semblava que la cosa havia de millorar necessàriament perquè pitjor no podíem estar, però sí que es podia.
No farem un repàs de la situació mundial perquè fa feredat. Em venen al cap els quatre o cinc noms dels psicòpates que hem patit tots aquests anys passats i no han desaparegut ni de bon tros. Ans al contrari comencen a sortir papers i notícies de les seves actuacions i són francament delictives.
El veïnat també ho té bastant clar, entre el Koldo, el Partido Judicial, l’Abascal i el seu club de fans, el lladregot de l’Inda i les comissions que es van repartint uns i altres, no podem patir. Estarem distrets.
Rodalies segueix sense funcionar, la RENFE val d’exemple o paradigma del despropòsit sistemàtic.
Una vaga general que no hem sabut ben bé qui l’ha organitzat i contra qui anava i que ha acabat en aldarulls i cremes diverses per Barcelona.
Ens ho mirem tot amb uns ulls sorpresos com aquell que sap que se n’està preparant una de molt grossa, però que no sap per on li arribarà.
Per si no en teníem prou, la meteorologia tampoc vol ajudar i va repartint tempestes, pluges i vents amb gran intensitat. Al Pacífic diu que se n’està muntant una de mai vista, el “superniño” li diuen i tindrem onades de calor, ciclons tropicals i formidables tempestes. Total, que estarem ben distrets.
Les eleccions espanyoles són un problema menor. Potser canviarem els subalterns, però si no ens decidim a marxar, malament.
No tenim cap més opció: hem de marxar.
Salut i república.