La Diada va ser un èxit com una casa.
A Madrid, com sempre, han mirat de falsejar la realitat, però ho tenen molt difícil.
Algunes televisions han optat per no mostrar cap imatge de la manifestació. “Algunos miles de catalanes” diu que van dir a Antena3.
Això és el periodisme espanyol del que Orwell ja s’havia quedat sorprès ara farà 80 anys. Una exhibició del cinisme necessari per canviar una realitat que s’acabi ajustant al que l’editorial volia dir.
“No deixis que la realitat t’espatlli la notícia” em sembla que és el resum.
Algú hauria de felicitar el comptable de Societat Civil Catalana que va comptar 200.000 participants. La Razón, molt més fiable en va comptar 300.000, tants com a la manifestació dels Ciutadanos del cúter.
Es important constatar que l’independentisme manté la seva força després d’haver passat un any ben galdós.
Portem ben bé un any enviant cartes als presos i exiliats, trobant-nos aquí i allà per manifestar-nos en favor de la llibertat, cantant, fent exposicions de pintura, sopars grocs, murals i pancartes, mentre els partits polítics, els nostres vull dir, estan perduts en alguna negociació de la qual no sabem l’abast, en alguna jugada mestra o en alguna hàbil maniobra de la qual desconeixem el tot i la part.
No podem perdre més temps. El poble català manté la força, manté el pols i està disposat a seguir endavant i ho va demostrar. Per això mateix no podem perdre més temps.
No podem passar un altre any de llaços i cançons. Anem per feina. .
