A vegades els grans objectius humans han servit de coartada per cometre grans barbaritats. Sense anar més lluny, la lloable reacció mundial que s’ha produït contra qualsevol forma de racisme, estructural o personal, explícit o subtil, macro o micro, té...

Fa uns dies, una estudiant de periodisme de la Pompeu Fabra em demanava, per un treball de la facultat, quines conseqüències o aspectes positius es podrien treure de la pandèmia de cara al futur de l’educació. Resumeixo. Sóc una mica...

  Ara mateix al món són uns 7.700 milions, i si hi afegim totes les que han estat al llarg de la història de la humanitat, la xifra deu ser incalculable. Totes i cadascuna d’elles diferent de les altres, personal...

Les hem dut tota la vida al davant nostre, temptejant el camí com un pal de cec, obrint-nos pas, sempre les primeres d’arribar a qualsevol lloc, a tastar qualsevol novetat, però també les primeres a parar els cops, a detenir...

Potser sí que ens havíem cregut semidéus. O superherois amb superpoders. Com un increïble Hulk de pell cuirassada a prova de tota mena de patacades. O com un enclenxinat volador amb malles i capa vermella, amb força sobrehumana i vista...

Silencis. Així, en plural, perquè no hi ha un sol silenci. Hi ha molts silencis que conviuen alhora, que es creuen, que dialoguen o que es barallen, amb significats molt diferents. El silenci del qui escolta, el de qui ho...

Allò que no recordem, no existeix? Les persones que no recordem haver conegut, les decisions preses que vam oblidar, les bufetades rebudes, o les carícies que hem gaudit, que no som capaços d’evocar, totes aquelles coses que hem fet al...

Amb permís del Sr. Sisa: si no hi ha cases d’algú, no hi ha cases. No parlo de parets o de totxos, de teules o de teulades, de portes o de finestres, ni tampoc d’escriptures que delimiten la propietat horitzontal,...

Darrerament la memòria ha perdut glamur. Ha perdut valor. Valor d’ús i també valor de canvi. Temps era temps, la memòria se’ns feia necessària per anar pel món. Es considerava una capacitat humana altament desitjable que calia estimular i exercitar...

Me’n vaig enamorar una tarda de primavera tornant de l’escola. O sigui que devia ser un amor a primer cop d’ull. Darrere l’aparador d’una botiga la seva silueta esvelta convidava a contemplar-la, a acaronar-la. Impossible de resistir la temptació d’acostar-hi...