Santes, llebres i dragons

Santa Linya no és cap santa, el nom del poble ve de Saltus ilicineae, “boscúries d’alzines”, com el de Joan Savalínia, “lo Negre Ambuder”, un famós bandoler que els Àustries perseguien els anys previs a la Guerra dels Segadors. Tragó de Noguera ve del verb tragar/dragar, que al seu torn prové de draco, -nis, el “dragó” ocult, subterrani, que explicaria els engolidors que xuclaven les aigües de la Noguera Ribagorçana. Camarasa ve de camara rasa, “cúpula pelada”, el tossal on s’assentava l’antic castell –però a l’hora de fer l’escut van llegir cama-rasa i hi van posar una cama humana tallada.

N’hi ha de més evidents. Com Castelló, que ve de castellum, “castell”. O Cubells, de cupus, “cubell”, probablement del cup de trepitjar raïm. Vall-llebrerola –agregat d’Artesa de Segre– el sagrari del qual també van carregar la setmana passada als camions infaustos que van cap a Barbastre, és un derivat de Vall-llebrera, poblet del mateix terme que prové de valle leporaria, “vall de llebres”.

Térmens és un exemple dels plurals del català occidental –hòmens– i, per proximitat, es veu que va fer evolucionar Menargues a Menàrguens, que és una alteració vulgar recent, com prova “L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant” d’Antoni de Bofarull –de 1862, la primera novel·la de la Renaixença.

Joan Coromines fent enquestes toponímiques a Llessuí (Fundació Pere Coromines)

Tot plegat són conclusions de Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae, on estudia 400.000 topònims de tot el domini lingüístic català. Consagrat a la llengua, Coromines va analitzar infinitat de documents, va estudiar obres sobre toponímia d’altres països i en altres idiomes i va recórrer el país per enquestar centenars de pagesos –els preferia als empleats municipals, mestres o erudits locals, a diferència de les enquestes que havia fet la Mancomunitat sobre l’organització territorial.

Per satisfacció i comoditat de tots, aquesta obra monumental, a la qual el filòleg va dedicar més de seixanta anys d’investigació (1931-1994), acaba de ser publicada en línia per l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines. El seu contingut és completíssim i les entrades detallen pronunciació, mencions en textos antics, etimologia, homònims i parònims.

Per cert que en homenatge a l’eximi lingüista i a proposta del Casal Pere III, el ple municipal de Balaguer va acordar el 31 de març de 2011 batejar la travessera de Santa Anna com a carrer de Joan Coromines. D’això en farà deu anys i encara és hora que es substitueixin les plaques i es modifiqui la guia de carrers. Abans tindrem les seves obres completes digitalitzades.