Hamlet, Dinamarca i la pudor. M’estalvio la cita literària.
El tal Feijoo vol anar a la Moncloa i ha preparat tots els seus peons per aconseguir-ho. Amb l’ajut del Partido Judicial, ja tenen al Sànchez contra la paret, però diràs que volen fer-ho més “políticament correcte”.
Tenen un problema fonamental: necessiten els vots de Junts, i han de parlar amb el Puigdemont i aquest és un pas que no volen fer de cap de les maneres.
Després de tot el que porten dit del traïdor, colpista, malversador, lladre, presumpte assassí, terrorista i mestre de terroristes, fugat i covard, anar a parlar amb ell, és una vergonya que no poden pair. L’honor de la pàtria i dels patriotes està en joc.
Puigdemont és un traïdor i com a tal ha de ser jutjat a Madrid i l’han de portar a la presó amb tota la ignomínia de que sigui capaç la Justícia Espanyola.
El Pujol es va escapar, però el Puigdemont ha de passar el Paseo de la Castellana en calçotets, en un carro descobert.
Per això brama la caverna: De què se li acut al Feijoo insinuar que potser sí que haurien de parlar amb ell ? Que algú s’ha tornat boig? Què hi ha de l’honor? I els policies maltractats I els guàrdies civils víctimes de les votants? A por ellos. A por ellos.
Tenen un problema: Necessiten a Junts però no volen que se sàpiga que parlaran amb el Puigdemont.
Per això parlen de moció de censura camuflada. De fer vore que sí, però no o que no però sí, no està molt clar.
No sé com s’ho faran però com va dir Hamlet: a Dinamarca alguna cosa fa pudor.
Salut i república.