alvar2La gestió de la cosa pública pot arribar a convertir-se en un carnestoltes de decisions sense sentit si no es té un projecte clar del que es vol fer. Manar a cop d’espasme només serveix, a la llarga, per posar en evidència les incapacitats a l’hora de visualitzar globalment les mancances d’un indret i, pitjor encara, les possibles solucions per corregir-les. El projecte de ciutat de Balaguer ha quedat eclipsat sovint per la inèrcia provocada per un govern cansat de manar i per les decisions d’altres d’acabar amb els tics dels seus antecessors. Òbviament que s’han pres decisions fora d’aquests paràmetres, però en línia general, el resum vindria a ser aquest.

A casa nostra, quan el polític arriba al despatx, gestiona segons el vent. Almenys, en la darrera dècada. El conflicte de l’Escola Municipal de Música que s’està vivint, serveix per validar aquesta tesi i per demostrar que aquí ningú no s’ha parat a pensar la manera de fer visible aquest centre com un actiu i no com un problema. Ens ensenya, en definitiva, que la persona que ha de traçar el projecte pel conservatori ni hi és, ni se l’espera.

escolamusicaPodríem debatre molt sobre els serveis públics, i no seria ni difícil ni estrany  que al final de la conversa acabéssim convenint que durant els anys que hem estat muntats en el dòlar s’han gestionat aquests serveis amb una laxitud poc pròpia d’un país que es vol modern, i que era necessari fer un cop de volant. Partint d’aquesta base, seria raonable pensar que, immersos en crisi, era precís rebaixar el dèficit que presentava l’Escola de Música i, potser també, ajustar l’estructura del professorat i les seves funcions. En aquest sentit, molta gent comprava el discurs de l’alcalde Roigé quan parlava de “reformar estructures laborals” i més, després dels endolls socialistes al consistori. Però la sensació que desprèn tot plegat és que aquí s’ha entrat com l’elefant a la cristalleria sense tenir en compte cap criteri ni musical ni d’ensenyament, (és a dir, sense tenir projecte) i que el tacte amb el personal ha brillat per l’absència.

Veient el panorama, s’intueixen dos problemes: un és purament formal. Falta delicadesa i elegància. El segon, de programa. Perquè més enllà de les retallades, ningú no ha presentat cap idea per potenciar l’Escola de Música ni per revertir la percepció que el centre no aporta res a la societat balaguerina més enllà de tenir entretinguts alguns nens durant el curs. Sanejats ho estarem una mica més, i és bo que així sigui, però treballar en un pla per posar en valor els alumnes que surten del centre s’intueix encara més necessari que la complicada (i l’alcalde dirà impossible) quadratura dels números. Costa de creure que sigui tan difícil la creació, per exemple, d’una bossa de músics de la ciutat que actuï d’embrió d’una cobla, d’una banda, d’una orquestra o d’una simple xaranga. Una xaranga! Que per la Festa Major hem de llogar-la de fora, per favor!

No ho sembla però ho deu ser, de difícil. Els darrers regidors de Cultura han tingut els diners, les eines i una escola que proporcionava músics, però en aquests darrers anys gran part dels grups musicals de Balaguer han sorgit de la iniciativa privada i no de la regidoria que, tot sigui dit de passada, ha pagat als seus responsables uns sous il·lògics per la feina realitzada. Passa actualment. El regidor de Cultura, que cobra uns honoraris nets que ronden els 3.000 euros mensuals, ha tingut un paper secundari en totes les decisions d’ajustos a l’Escola Municipal de Música. No dic que en altres tasques no excel·leixi, però en aquest cas, porta in albis des de fa mesos. Gran part de la feina l’ha fet directament l’alcalde, i així, clar, és normal que al ple on es debat el tema l’edil no sàpiga ni què dir. De fet, el regidor calla perquè en el fons no hi està gens d’acord amb les mesures preses, i així se’n queixa en privat (públicament està obligat a dir el contrari) tot i que no fa res per canviar un model que ens havien promès millor del que gestionava l’anterior govern però que ha anat enrere. Anem com els crancs. Quan Balaguer no tenia Escola de Música hi havia una banda de músics. Quan va aparèixer el centre, la banda es va anar desfent. No veuen que alguna cosa grinyola aquí? No veuen que només amb retallades la cosa no pot funcionar mai?  En cas que no ho vegin, tenim un problema. En cas que sí, que el tinguin identificat, encara el tenim pitjor, perquè no parlem de desídia, sinó d’incompetència. El dilema està en abordar-lo o fer una fugida endavant. Sempre quedarà el recurs d’acusar la premsa de mediatitzar els problemes com va fer una insigne regidora de Mercadalú. Es veu que no li agradava que els diaris fessin noticies sobre el cas. Per cert, saben quina és la frase que l’edil té al seu perfil de Twitter? ‘Sine musica nulla vita’. Curiós.

 

 

 

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.