Un acord sovint implica fer concessions. Acceptar les diferències de les parts implicades i potenciar els punts en comú. Cal reconèixer que cadascú té els seus propis matisos però que aquests han de servir per enriquir el debat i garantir una mirada crítica i constructiva de la realitat. El passat dia 14 de gener vam anotar una nova data al nostre calendari: 27 de setembre de 2015. Per arribar al mes de setembre, haurem de superar gairebé 9 mesos de campanya política. Però no podem oblidar que el moment que viu el país no es pot entendre sense tenir en compte el paper que hi juga la societat civil. Per tant, per arribar fins al 27 de setembre caldrà també reforçar el rol que, fins ara, hem tingut els ciutadans, actors actius del procés sobiranista.
CiU i ERC s’han compromès a desenvolupar algunes les principals estructures d’estat i legislatives per arribar amb plenes garanties fins al 27S. Esperem que estableixin sinèrgies per treballar la cultura de l’acord. Quan es vol aconseguir una cosa, se superen les dificultats.Han refet el consens. Aquesta pot ser una oportunitat única però cal saber valorar els riscos que hauran de superar per continuar endavant.
Quin paper hem d’interpretar nosaltres? Jugadors o peces del partit? Cal que sortim a jugar o, tan sols, actuem com una peça més que hi participa però no s’hi compromet amb prou fermesa? Hem de prendre una decisió. Volem jugar i propiciar debats qualitatius que ens permetin vots amb arguments el proper 27S? O, en canvi, adoptarem una posició passiva? Sovint, ens omplim la boca demanant que necessitem un nou estat per aconseguir una autèntica regeneració política. “La política o la fas o te la fan” va dir Joan Fuster.Per tant,segur que tothom pot participar, d’una manera o una altra, en la vida política i social del seu barri, ciutat, poble… treballarà per la qualitat política del país. Tot i així, també podem ser una peça, però aquella que intenta moure’s i treballar per fer avançar altres jugadors.
Com a ciutadans superarem diferents entrenaments i, el 27S, sortirem a jugar. Votarem i decidirem si aquest país ha de ser un estat.