El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, han presentat aquest dimarts a Cellers (Castell de Mur,Pallars Jussà) el Pla d’actuacions per a la preservació i promoció del cel nocturn del Montsec (2026-2030).
El full de ruta l’ha elaborat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en col·laboració amb l’Observatori del Montsec (OdM – IEEC) i el Parc Astronòmic del Montsec (PAM – FGC), i ha passat per un procés de participació pública. Del total de 49 propostes ciutadanes, ajuntaments i entitats locals, un 84% han estat acceptades i incorporades al document final, fet que dota l’estratègia d’un elevat consens i legitimitat territorial.
Trajectòria de protecció
La protecció lumínica a la serra del Montsec es va iniciar els anys 90 del segle XX i es va consolidar amb la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, declarant l’Observatori del Montsec com a punt de referència. Posteriorment, les ampliacions de 2013 i 2020 van estendre la zona d’influència a més de 2.000 km² i més de vint municipis, essent l’únic punt de referència de tipus astronòmic de tot Catalunya.
Tanmateix, l’aparició de noves tecnologies com la il·luminació LED, la necessitat de coordinar les tramitacions administratives i la voluntat de consolidar i d’impulsar les certificacions internacionals feien imprescindible un instrument transversal per als pròxims cinc anys (2026-2030), estructurat en 5 eixos i 16 mesures específiques.
Millora de la governança
Com a principal eix estructurador, el Pla preveu la creació d’un nou ens de coordinació i seguiment de la governança. Sargatal ha destacat la rellevància de dissenyar i implementar aquesta nova estructura organitzativa, que pot ser clau per canalitzar i coordinar les actuacions entre administracions, el sector privat i les entitats locals, cobrint una necessitat de gestió essencial, atès que el Montsec no compta, a dia d’avui, amb la figura formal de Parc Natural. El procés de creació del Parc Natural es troba en la fase de retorn de la consulta prèvia a l’elaboració del projecte de decret.
Grans eixos d’actuació
El Pla d’actuacions 2026-2030 desplega iniciatives clau en diversos àmbits:
-Corredor de cel fosc dels Pirineus: Es treballarà per ampliar la zona de màxima protecció envers la contaminació lumínica, per unir territorialment el Montsec amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així mateix, es preveuen aliances transfrontereres amb l’Arieja (França) i municipis de l’Aragó. En aquest sentit, Sargatal ja ha avançat que els treballs per incloure dos nous municipis a la zona protegida, Senterada i Conca de Dalt (Pallars Jussà), estan molt avançats. Sargatal ha subratllat que la incorporació d’aquests dos termes municipals és una peça clau per “acabar de conformar l’espai protegit envers la contaminació lumínica més gran d’Europa“.
-Diàleg amb nuclis propers: Es determinaran les principals fonts contaminants fora de l’àrea d’influència i es fomentaran converses i acords de bones pràctiques amb ciutats properes, per reduir la contaminació a llarga distància.
-Segells internacionals: S’impulsarà la candidatura per obtenir la prestigiosa certificació de Reserva DarkSky (atorgada per DarkSky International) i es renovaran els distintius de Reserva i Destí Turístic Starlight.
-Astroturisme i xarxa d’infraestructures: Es treballarà per crear una xarxa de miradors astronòmics, habilitant estacions de tren en desús per facilitar el transport d’equips a aficionats, i recuperar la marca territorial “Montsec”.
-Enllumenat sostenible i “Nits del Cel Fosc”: Es promourà la substitució i renovació cap a làmpades de llum ataronjada, la telegestió i el control del flux cap a l’hemisferi superior, per evitarque la llum s’escapi cap al cel. Es vol incentivar apagades en comerços fora d’horari i s’organitzaran les “Nits del Cel Fosc”, amb observacions astronòmiques i apagades simbòliques.
-Ciència Ciutadana i Educació: S’ha proposat llançar una plataforma en línia de Ciència Ciutadana vinculada al Telescopi Joan Oró, a l’Observatori del Montsec, i s’implantarà el kit pedagògic “Exploradors de la Nit” per a escoles de tot Catalunya.
Foscor i biodiversitat
Sargatal ha afegit la importància d’entendre la millora de la qualitat del medi nocturn com a element essencial per preservar la biodiversitat. Els ritmes de llum i foscor formen part del funcionament dels ecosistemes. Molts animals necessiten la nit per alimentar-se, desplaçar-se o reproduir-se. La il·luminació artificial pot alterar aquests comportaments i les relacions entre espècies. Per tant, quan parlem de qualitat del medi natural, hem de tenir present què hi passa quan es pon el sol.
El Reglament de restauració de la natura de la UE, aprovat el 2024, apunta que cal recuperar els ecosistemes degradats i reforçar-ne la capacitat de protegir la biodiversitat. Restaurar un hàbitat implica entendre les condicions que en permeten el bon funcionament, i per a moltes espècies, aquestes condicions inclouen disposar de foscor i poder moure’s entre espais sense barreres de llum artificial.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha avaluat la situació i el resultat és que només un 16% de la superfície dels espais naturals protegits es pot considerar que tenen una foscor propera a la natural. Aquest és doncs, un valor ambiental que cal restaurar, en la línia del que encomana el Reglament de la EU, i que el Govern de la Generalitat inclourà en els seus programes d’actuació.
Ambientalització de l’enllumenat
Per la seva banda, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha anunciat que en les pròximes setmanes està previst que surti publicada una nova convocatòria de subvencions destinada a la millora i adaptació de l’enllumenat exterior en municipis d’àrees protegides. Aquesta línia d’ajuts comptarà amb un import total de 3,6 milions d’euros en dos anys, distribuïts en 2 milions d’euros per a l’exercici 2027 i 1,6 milions d’euros per al 2028.
Referent de l’astroturisme
La presentació del Pla s’ha realitzat en el marc de la celebració al Montsec de la IX Trobada Internacional Starlight d’Astroturisme, una cita que arriba per primera vegada a Catalunya i que reuneix professionals, guies, divulgadors i responsables d’equipaments astronòmics d’arreu. Segons la Fundació Starlight, l’elecció del Montsec reconeix els esforços sostinguts de les institucions i del territori per preservar un espai de referència per a l’observació del cel nocturn, la divulgació científica i el desenvolupament d’un model d’astroturisme sostenible.
En aquesta àrea s’hi situen dues infraestructures de referència en l’àmbit de l’observació, l’Observatori del Montsec i el parc Astronòmic del Montsec.
L’Observatori del Montsec és un observatori de referència. Acull el telescopi Joan Oró, el més gran de Catalunya i un dels telescopis robòtics més avançats del món dins de la seva categoria. D’altra banda, el Parc Astronòmic del Montsec (PAM) es va crear com una gran infraestructura de promoció del medi nocturn i de la astronomia, accessible al gran públic, que cada any visiten més de 30.000 persones. Actualment el PAM pertany a la xarxa d’equipaments de promoció turística de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), des d’on a més, es realitza recerca capdavantera en l’estudi de qualitat del cel nocturn i la contaminació lumínica.