Els resultats de les darreres eleccions han deixat un panorama polític molt interessant.
Acabats els temps de les majories absolutes i fins i tot del bipartidisme, els diversos partits polítics es veuen obligats a pactar i a negociar i això sempre és bo.
Els partits de sempre encara han aconseguit clavar la pica de la llista més votada per assegurar-se una quota de poder. Com si la llista més votada fos garantia d’alguna cosa.
La voluntat popular es reflecteix en la suma de vots totals, no pas en la llista més votada.
Això ho sap tothom, encara que tertulians i palmeros vulguin demostrar el contrari. Parlen de pactes de perdedors, de frau democràtic.
Sap tothom, tret de tertulians i palmeros, que 3+2+2 són més que 4, però ens volen fer creure que no.
Els governs de coalició són presentats com la suma de totes les calamitats. Una barreja d’etarres, jihadistes, okupes i agitadors populars. Volen fer por i els únics que tenen por són ells. Reivindicant la democràcia fan manifestacions franquistes.
Estan acostumats a entrar als parlaments traient el pit i fotent-se de la gent que els acusa de robar, per això, ara, haver parlar amb un o altres, haver de negociar, els sembla una ofensa, un ultratge a la pàtria.
Han estat robant fins avui mateix i que la gent els hagi deixat de votar els sembla incomprensible. Ha de ser un complot, un contuberni jueu – maçònic són atemptats de lesa pàtria. Ja s’ho faran.
De moment fotem-los fora d’ajuntaments i parlaments.
Després ja anirem fent.