La justícia espanyola

La justícia espanyola, famosa en tot el món civilitzat, té una mala peça al teler. Una Infanta al banc dels acusats és mala cosa, però un Fiscal defensant l’acusada amb molt més d’interès i molta més dedicació que l’advocat defensor, tampoc et pensis que sortirà gratis. La Infanta ha de pagar una multa per haver-se beneficiat dels negocis del seu estimat espòs però diu que ella no se sabia res dels negocis del Triceraptor. És molt possible. Passa a totes les cases. Es presenta el marit amb 7 milions d’euros a la cartera i què? a qui se li acut preguntar res, no? “He comprat un palauet a Pedralbes” diu l’enginyós Urgangarin amb l’eufòria que el caracteritza. I què? És ben normal. Per què havia de preguntar d’on havia tret els diners? Es sabut també que en segons quins ambients, parlar de diners és poc elegant. En això estem. Aquells jubilats de les preferents aquells sí que eren experts i se sabien tota la lletra menuda. La Infanta, però, treballant a La Caixa, què s’havia de saber ella de factures, xecs, albarans, diners blanquejats i tota la terminologia aquesta tan complicada que fan anar els empleats de la banca? El Fiscal ho ha entès així i només li faran pagar una multa, que si és tan innocent tampoc veig per què l’ha de pagar, però mira. El Sr. Roca Junyent, pare de la pàtria i de la Sagrada Constitución, ja ha dit que sí, que pagaran i avall que fa baixada. Ja ho va dir el poeta: “A Espanya tots som iguals davant de la llei”. Es exacte. No caldran moltes més proves, no?