Ara que semblava que, resolt el tema dels pressupostos, podíem encarar la fi de l’any amb una certa tranquil·litat, pandèmies a banda, resulta que no.
Una vegada més España ens demostra qui és. La persecució judicial no té aturador i el desig d’acabar amb Catalunya tampoc.
Se sap que España té la intenció d’assimilar Catalunya. Vol que formem part del gran imperi i de la mateixa manera que van eliminar pobles i nacions d’Amèrica, d’Africa i d’Asia amb la barra de creure que els estaven fent un favor, encara avui el fatxerio està convençut d’haver fet un gran servei a la humanitat, els espanyols estan convençuts que Catalunya serà millor si és una bona colònia, esclava, submisa i creient.
Aquesta idea no és nova. Ja fa molts anys que la tenen al cap i de vegades cruelment i d’altres vegades amb més suavitat, estan intentant que desaparegui la nostra cultura i sobretot la nostra llengua que és la peça fonamental.
Un assassinat suau és dir que el català no és important, que és més important l’anglès i el castellà, que el català, home per anar per casa, ja està bé, però no és una llengua cosmopolita com el castellà. Ho haureu sentit.
Crueltat és quan uns quants jutges es volen carregar la immersió lingüística en nom de la democràcia i de la llibertat.
Ens tracten com als habitants de Filipines o com als indis peruans.
Ens fan el favor d’obligar-nos a saber castellà.
Parlar castellà i ser esclaus del Rey d’España. Què més es pot demanar? es pregunten ells.
Contestarem: la independència.