width=A les últimes eleccions generals del 2016, PACMA va obtenir 284.000 vots a tot l’Estat, pràcticament el mateix resultat que el PNV. La diferència és que el sistema de circumscripció electoral va donar 5 escons als bascos i cap als animalistes, que van ser la primera força extraparlamentària. En aquelles mateixes eleccions, VOX va obtenir 46.000 vots. Si PACMA té sis vegades més representativitat que el partit de Santiago Abascal, perquè els deixem fora de qualsevol debat i en canvi si que donem espaial partit d’extrema dreta?

La informació política també pot ser sensacionalista i VOX n’és l’exemple més clar. Han pres nota del que ha fet Ciutadans a Catalunya en els darrers anys: aguditzar el discurs i simplificar el programa electoral. Perquè parlar de pobresa, de reformes socials o d’un encaix per Catalunya quan podem lluir una bandera espanyola que ens aplani el camí? Hem canviat els debats d’alta càrrega política per discussions trivial si combats dialèctics que interpel·len els milenials. Ara ja no cal construir propostes sòlides sinó que n’hi ha prou amb formular campanyes electorals de 140 caràcters.

El més alarmant de la irrupció de VOX no és el discurs que ofereix, sinó que aquest missatge és alimentat i amplificat pels mitjans de comunicació,transcendint entre els seus defensors i també els detractors. Una vegada més, la maquinària mediàtica s’ha empassat un discurs intolerant, racista i xenòfob entenent que resulta més fàcil digerir i consumir aquests missatges estèrils. I també més viral. És per això que partits com el d’Abascal ho aprofiten per seguir presents a davant dels focus, llençant proclames irracionals i surrealistes encara que només sigui perquè es continuï parlant d’ells.

Aquí els periodistes hem de tenir la responsabilitat professional de filtrar els missatges amb coherència i no caure en el parany dels partits que volen publicitat gratis. Cal marcar unes pautes morals per no ser un altaveu dels discursos que atempten contra els principis democràtics i donar veu a aquells que s’ho han guanyat a través de les urnes. Perquè si entrem en aquest joc de les excentricitats, qui ens assegura que el dia de demà no asseurem a la Falange Española en un debat electoral?

Cal ser curosos també com a lectors, oients i espectadors. Potser el que pugui dir PACMA sobre la relació de Catalunya i Espanya serà menys suculent, però almenys haurà fet més mèrits per ser escoltat que no pas el que diuen aquells que competeixen per a veure qui crida més fort allò de viva Espanya.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.