Hem passat una setmana que ha estat protagonitzada pel Papa de Roma.
Tampoc direm que la culpa ha estat seua.
Ell s’ha limitat a venir a Catalunya a fer un parell de coses que pensava importants. Han estat els altres els que han fet del seu viatge una demostració de servilisme al que ja no estàvem acostumats.
Ben cert que a un concert de la Rosalia o del Bad Bunny i d’alguns altres personatges del gènere hi ha gent fent cua durant tres dies i també hi ha multituds que omplen carrers i places per celebrar sorollosament la victòria del seu equip. Vull dir que hi ha gent per a tot.
Però amb el Papa la cosa ha estat diferent perquè, segons que sembla, el viatge i la visita els hem pagat generosament entre tots. Els fans i els no fans.
Aquí ens hem trobar amb una despesa molt important que ha sufragat un Estat que diu que és laic, no confessional.
Haurem de reconèixer, és cert, que la inauguració de l’enllumenat de la torre de Jesucrist ha estat francament espectacular. Una mica massa i tot.
I els drons del final amb el careto del Gaudí i unes paraules al respecte, també digníssim i en català.
I la queixa, doncs?
A banda de l’actuació de la policia contra els 600 cantaires que volien cantar Els segadors i portaven algunes estelades, que el Papa i el Sr. Borbó no havien de vore, crec que algú havia d’haver pensat en la gent que no som papistes i que no ens agrada la parafernàlia que fan anar ni les paraules que diuen.
Una vegada més, ens han discriminat.
Ves què hi farem.