El TSJC condemna la consellera Meritxell Serret a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per l’1-O

La sentència considera provat el delicte de desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per l’organització de l’1 d’octubre. La sentència condemna Serret per un delicte de desobediència. La fiscalia demanava justament un any d’inhabilitació i la multa que se li ha imposat per, entre altres actes, haver aprovat els pressupostos el març del 2017 que preveien partides pel referèndum i haver signat el decret de convocatòria del mateix tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional. La consellera es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.

La sentència recorda que Serret va ser notificada personalment fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que va suspendre diverses resolucions del Govern i del Parlament referides al referèndum i al procés, entre elles el mateix decret de convocatòria de l’1-O i les lleis de desconnexió. “L’acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que li van ser objecte de notificació i requeriment per part del TC, ignorant de forma conscient i deliberada allò ordenat pel TC, decidint no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades, com tampoc no realitzar cap tipus de proposta de nul·litat de les mateixes”, argumenta el TSJC.

En aquest sentit, la conducta emmarcada en el delicte de desobediència, continua el tribunal, inclou tant la manifestació “explícita i contundent” contra la decisió judicial com també “l’actitud reiterada i evident passivitat al llarg del temps sense donar compliment a allò establert”.

És més, el TSJC subratlla que la pròpia Serret va fer un “reconeixement directe i sense cap negació” al judici que havia actuat “per les seves conviccions personals del dret d’autodeterminació del poble català i de poder decidir el seu futur polític que dimanen de l’existència d’una majoria social a Catalunya que reclama el dret a decidir”. En aquest sentit, va admetre, continua el tribunal, que “davant del judici ponderatiu de respectar els requeriments del TC o el mandat democràtic, es va inclinar obertament per aquest últim”.

El TSJC insisteix que la seva pròpia defensa va ser clara quan va reconèixer que no negava les acusacions, sinó que simplement pensava que la negació a complir els requeriments reiterats del TC no era constitutiva del delicte de desobediència.

La sentència conclou, però, que la consellera era “perfecta coneixedora de l’existència de fins a cinc requeriments” del TC, i “sabia del seu deure d’acatament”, però va “ometre de forma contumaç el que li havien ordenat”. La signatura del decret de convocatòria del referèndum “era ben expressiva d’una inequívoca voluntat de rebuig al mandat constitucional que havia rebut amb anterioritat”, apunta.

El TSJC subratlla que “resulta impensable que l’acusada, amb la seva elevada formació, capacitació i experiència professional, per molt condicionada que es trobés a causa de la seva relació amb l’anomenat procés de Catalunya i encara que es comprometés com a membre del Govern a seguir un mandat popular, ignorés que la posició d’impulsora d’un referèndum de la mà del Parlament i del Govern” era il·legal, i més quan la pròpia acusada va admetre haver estat notificada de les providències del TC.


Informa: ACN

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.