Ha passat una altra setmana i se’ns estan acumulant les notícies.
El Trump, content com un gínjol, diu que ha arribat a un acord amb el règim dels aiatol·làs que, per cert, segueixen en el poder.
Tot plegat diu que potser assoliran un acord final en un termini de 60 dies. No havien arribat a un acord? Se veu que tampoc no cal que ens precipitem.
Teheran ha posat una línia vermella a Israel i els seus atacs a la milícia xiïta d’Heezbollah al Líban. Israel ja ha dit que no pensen recular ni una passa dels territoris ocupats. Seguiran matant i destruint.
Un embolic com una casa. Passem fulla.
El cas Zapatero està prenent proporcions tremebundes.
A banda de les comissions cobrades aquí i allà, hi ha l’assumpte de les joies que tenia a casa.
No hem aclarit si valen 50 mil o tres milions d’euros. L’únic que està clar és que són de les més lletges que han sortit mai a la tele. També té un parell de filles que deixa-les anar. Són de la mateixa estofa que el nuvi de la senyora Ayuso.
No ha quedat molt clar fins on arriba això de la “prioridad nacional” però és evident que no sembla important en el món del futbol.
Més notícies: es tornen a convocar vagues de metges i ensenyants, han començat els incendis de cada estiu, les temperatures van en augment, el peix que guardem al congelador, pot acabar incorporant substàncies químiques dels mateixos envasos.
Les grans ciutats s’estan despoblant perquè la gent no pot pagar els lloguers.
Tria el tema per a l’article setmanal. No serà difícil.
Salut i república.