La Cova dels Vilars d’Os de Balaguer participa de les activitats del 20è aniversari del reconeixement per part de la UNESCO de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica

Aquesta setmana es commemora el 20è aniversari de la inclusió de l’expedient de “L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica” a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’acte principal de celebració ha tingut lloc aquest matí al jaciment de pintures rupestres de la Roca dels Moros, situada al municipi d’El Cogul (Garrigues). En l’acte, hi han participat la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda, i l’alcaldessa del Cogul, Núria Civit.

El tret de sortida de les accions de celebració del 20è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial de l’art rupestre, va tenir lloc el passat 22 de novembre de 2018. El Museu d’Arqueologia de Catalunya va celebrar una jornada d’exposició i debat en la qual 12 especialistes de reconegut prestigi en recerca i gestió dels jaciments van exposar l’estat actual de la recerca en l’art rupestre de l’arc del mediterrani i els projectes de futur dels seus centres.

La celebració continua aquest cap de setmana amb activitats adreçades a tots els públics a alguns dels principals jaciments d’art rupestre catalans. El dissabte 1 i el diumenge 2 de desembre els conjunts programaran visites guiades, jornades de portes obertes, rutes a peu i tallers, entre d’altres.

Hi participen els jaciments de Coco de la Gralla (Mas de Barberans), Coves de Vilella (Tivissa), La Vall de la Coma (L’Albi), Cova dels Vilars (Os de Balaguer), Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (Montblanc), Capçanes (Priorat), La Roca dels Moros (El Cogul) i el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre dels Abrics de l’Ermita (Ulldecona).

Com a projectes de futur destaca la continuació dels treballs d’identificació, documentació, protecció, recerca, conservació i difusió del programa Corpus de les Pintures Rupestres de Catalunya; el projecte d’adequació dels accessos i del centre d’interpretació de la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues) i el projecte de recerca de les pintures i els gravats rupestres del mateix jaciment, o el projecte de millora tecnològica de la visita a les pintures rupestres amb Realitat Augmentada.

A més, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona inaugurarà la tardor del 2019 l’exposició “Art Primer. Els orígens de l’art a la prehistòria“. Una mostra que, a través d’una museografia contemporània i amb un important component tecnològic (audiovisual i interactiu), presentarà materials arqueològics originals de les col•leccions pròpies, documents gràfics del fons documental del Departament de Cultura, així com altres recursos que expliquin i posin en valor al gran públic el primer art de la humanitat.

També en el marc de la commemoració, el Departament de Cultura ha posat en funcionament un web especial on es pot trobar informació de com va ser el procés que finalment va portar a la declaració de les pintures com a Patrimoni Mundial, les troballes realitzades posteriors a 1998 i tot el que cal saber per poder visitar els principals jaciments del nostre territori. Es pot accedir a patrimoni.gencat.cat/artrupestre

En l’acte celebrat avui, també hi han intervingut el Dr. Eudald Carbonell, catedràtic i director d’excavacions de l’Abric Romaní i vicepresident de la Fundació Atapuerca; Jordi Pardo, arqueòleg i expert en patrimoni cultural; i Ramon Viñas, prehistoriador i especialista en arqueologia del comportament simbòlic, qui ha estat l’encarregat de realitzar la visita comentada a les pintures. Els representants del Departament de Cultura en matèria de patrimoni cultural han fet balanç de les accions de conservació i difusió que s’han fet al llarg d’aquests anys de l’art rupestre català i dels projectes de futur. Aquestes s’han centrat en el programa Corpus de les Pintures Rupestres de Catalunya i en la implementació de la Ruta de l’Art Rupestre, impulsada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya el 2016. Gràcies al Corpus, promogut pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya el 1985 a partir de la documentació del conjunt de pintures rupestres de la Roca dels Moros de Cogul, es va iniciar un programa que ha permès fins a dia d’avui identificar, documentar, protegir i adequar per a la visita, en alguns casos, més d’un centenar de conjunts de pintures rupestres. Un programa que continua i és el principal instrument del Govern per protegir i difondre aquest patrimoni tan fràgil.

Un treball conjunt
La inclusió de “L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica” a la llista de Patrimoni de la Humanitat és fruit del treball conjunt, iniciat el 1996, entre sis comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Castella–La Manxa i Murcia. A l’expedient final es documenten 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres, dels quals 62 es troben situats a Catalunya.

La candidatura va ser presentada davant la UNESCO i aprovada a la sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a Kyoto, Japó, entre el 30 de novembre al 5 de desembre de 1998.

Des d’aleshores el descobriment de nous conjunts de pintures rupestres a Catalunya no s’ha aturat, sigui per atzar o en el marc de projectes d’investigació. Al llarg d’aquests 20 anys s’han descobert 70 nous conjunts, entre els quals destaquen els excepcionals conjunts rupestres de Capçanes (Priorat, 2016) i de Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, 2017).

Informa: Redacció / Vídeo: Dep. Cultura Generalitat