Després de mesos i anys encalmada, una filtració ha convulsionat de cop la política balaguerina. Es veu que el Departament d’Educació, amb el concurs de la Paeria, ha decidit iniciar el tancament progressiu de l’Escola Àngel Guimerà. L’objectiu no és altre que eliminar la segregació escolar que afecta el centre. És com voler aplicar-hi l’antiga dita: morta la cuca, mort el verí.

Anem a pams: els tècnics d’Educació preveuen que a mitjà termini sobrarà una de les vuit línies d’infantil i de primària de la ciutat. Alhora, el Síndic de Greuges ha assenyalat la necessitat d’eradicar la segregació escolar existent en diversos centres del país, entre ells l’Àngel Guimerà. Sobre la base d’aquestes dues premisses, la decisió a adoptar no és tècnica -com ven el paer en cap Vidal- sinó política: per això, a Lleida, Pueyo ha desestimat el tancament del Cervantes. El determini de la Paeria de Balaguer i d’Educació, ambdues en mans d’ERC, és tancar l’escola segregada. Amb el tancament es pretén que, a partir del curs vinent, el nous alumnes gitanos o fills de la immigració es reparteixin per la resta d’escoles. És una decisió qüestionable i, en qualsevol cas, no es tracta de l’única alternativa.

D’entrada, cal rebutjar les formes emprades. La bomba va esclatar presumptament per la filtració d’un sindicat. Ni les famílies havien estat informades ni els grups de l’oposició, consultats. I no es pot adduir cap consens: Junts per Balaguer, PSC, CUP i Balaguer Ara Sí s’han oposat a la mesura. El paer en cap ha explicat que es tracta d’una decisió llargament estudiada -el març de 2019 va signar el Pacte contra la segregació escolar. Si això és així, per què al programa electoral d’ERC a les passades eleccions municipals (fa només vuit mesos!) el partit es comprometia a finalitzar l’Escola Mont-roig i a “continuar millorant” la de Gaspar de Portolà, la Noguera i l’Àngel Guimerà? Perquè, sens dubte, era millor obviar el problema en campanya, obrir el meló el primer any del mandat i esperar que la polèmica estigui oblidada a les properes eleccions.

El tancament del col·legi guetitzat no és una solució màgica. Veïns i parents poden tendir a agrupar-se en un altre centre, per molt que s’intenti dispersar-los amb els criteris de repartiment de l’alumnat. Com es pot garantir que no es crearà un gueto en una altra banda? Ni la Paeria ni Educació han presentat mesures complementàries per a resoldre el problema. Sense transparència, és normal que les famílies s’inquietin i que tots plegats ens qüestionem la decisió.

Finalment: Balaguer no es pot permetre tancar un equipament nou de trinca al centre històric. La Paeria diu ara d’establir-hi el nou centre de formació ocupacional promès; no anava als jutjats vells? L’Associació de Veïns del Centre Històric tampoc ha estat informada ni escoltada. Fa dotze anys, el conseller Maragall va inaugurar un Àngel Guimerà totalment renovat -des dels anys vint del segle passat no s’hi havien fet reformes estructurals. Les instal·lacions van fer un salt qualitatiu. Els Serveis Educatius de la Noguera, que fins llavors s’hi ubicaven, es van independitzar al carrer de la Divina Pastora. Es tracta, doncs, d’un dels equipaments més nous de la ciutat. Per contra, enmig del no-res i a l’altra banda d’un pas a nivell mal resolt, hi ha l’Escola Mont-roig, encara amb barracons, la finalització de la qual és incerta.

La resolució de tota aquesta equació pot ser una altra que la proposada per ERC. Convenim que cal acabar amb la segregació existent al Guimerà. Però ni el barri ha de perdre l’escola ni l’administració es pot permetre malbaratar una reforma que ha valgut un dineral mentre manté barracons als afores. No invento la sopa d’all si proposo avaluar el trasllat del Mont-roig a les antigues Escoles. Amb un parell d’anys la situació es podria normalitzar i d’una manera menys traumàtica. Segur que moltes famílies d’aquest centre van sovint al carrer d’Àngel Guimerà: a l’Escola de Música, al Teatre o al CAP. I a la part construïda de l’actual Mont-roig s’hi podria ubicar el Centre de Formació d’Adults o la delegació de l’EOI. Admeto, però, que per tirar per aquí cal més valentia política. D’això es tracta.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.