Hi ha coses que són humanes perquè cap altre animal no s’atreviria a fer-les. Els humans sí. Els humans són molt capaços de dir que desforestar l’Amazònia és bo per a la conservació dels boscos, que el canvi climàtic és un invent dels ecologistes, o que un toro no pateix quan el torturen en públic. Ho hem anat sentint amb insistència. Tanta insistència que hi ha gent que s’ho comença a creure.
Aquells de “Catalunya no sé què pot” parlen de total sobirania de Catalunya dins del marc constitucional, que el perill són els independentistes, els del PSC continuen parlant de “fadaralisma” i que el perill són els independentistes, el P.P. continua parlant del seu amor i respecte a Catalunya mentre ens segueixen ofegant amb uns pressupostos pensats per escanyar la Generalitat i que el perill són els independentistes. Es tracta d’insistir.
Es com dir-li a un que té un contracte de mitja jornada i 300 euros al mes que és un privilegiat perquè té un lloc de treball. S’ha d’insistir i potser s’ho acabarà creient.
Es tracta de demostrar que una bola de billar és cúbica. Hi ha un munt de periodistes i tertulians entestats a demostrar-ho, cada dia i en qualsevol ocasió. Una bona part de la població, se’ls mira sorpresa. Ells però, segueixen argumentant el tema de les cares de la bola.
Els arguments, naturalment, són bestieses, però repetides amb insistència van fent forat.
No recordo qui va dir que una mentida repetida, corejada i aplaudida, pot acabar passant per veritat.
Es això estan.