Dijous vam celebrar Sant Jordi i segons que diuen ha estat una Sant Jordi de rècords. De participació ciutadana, de llibres, de roses i de tot. Tothom molt content i satisfet amb la diada.
Tanmateix, com que ja tenim una certa experiència en el tema, ja cal que no ens en refiem ni gota. Recordem que l’Estat espanyol té com una de les seves prioritats carregar-se la cultura catalana. Per això tal dia com el 23 d’abril celebren “la fiesta del libro” es torna a parlar de literatura catalana escrita en espanyol, tornen a parlar d’autors catalans que escriuen en espanyol i ens volen tornar a vendre la idea de la “lengua de todos” i la “sagrada constitucion”.
No podem baixar la guàrdia ni un moment. Sabem que els membres més ínclits del Partido Judicial estan fent el que ells han de fer. No ho perdem de vista. No ho poden fer altrament. Ells han d’afavorir el castellà en detriment del català i en això estan. No hi ha més.
Per això s’inventen dias del libro , dies de l’idioma espanyol i fins i tot un premi d’un milió d’euros a una obra de narrativa, no cal dir que en espanyol. I on et penses que donaran el premi? A Madrid? A Salamanca? No pas. El premi el donaran a Barcelona, el dia de Sant Jordi. Per què? Potser no cal contestar la pregunta, no? Resposta massa evident.
En el resum: la diada de Sant Jordi ha sortit molt bé gràcies, bàsicament, a la participació ciutadana. Hem de seguir, doncs, participant, exigint, reivindicant i fent anar el català. Ho tenim tot de cara.
Salut i república.