De la feta aquesta de la investidura no sé si en traurem l’aigua clara. Em sembla que no.
De moment a España segueixen sense govern i no sembla que estigui passant res especialment pitjor del que venia passant fins ara.
Una cosa, però, ha quedat bastant clara i em sembla especialment perillosa: segons els líders de cada partit, ens trobem en mans d’una colla d’impresentables.
Acabades les converses, els tres o quatre personatges que diu que volen formar govern, com que no tenen majoria, han de parlar amb uns i altres per tal d’arribar a algun tipus d’acord. Va que no estan molt acostumats a parlar i tenen problemes.
Cadascú vol demostrar que l’altre, amb el qual, per cert, no es pot ni parlar, és un tipus menyspreable, indigne de qualsevol consideració i han començat una campanya de descrèdit. En aquest apartat sí que tenen la mà trencada. El capítol dels insults i el descrèdit sí que se’l tenen dominat. No tenen cap problema.
Comencen la cursa per desacreditar-se uns i altres i va quedant clar que l’un és un lladre, l’altre és un incompetent, l’altre és un sicari del gran capital i el de més enllà és un corrupte o és un imbècil perquè no ha vist que al seu costat tothom estava robant i ell no se n’ha adonat de res. Molt bé. Ja estan tot retratats.
I ara ve la pitjor part de tot plegat i és quan el poble pla ha de triar entre el lladre, l’incompetent, el sicari i el corrupte i/o imbècil.
A qui votarà el poble espanyol?
Va que els ho estan posant difícil, francament.