Política de gestos

Per primera vegada un malfactor confés arriba a la presidència del l’estat més potent del món, o  un dels més potents, no ho discutirem ara, i arriba envoltat d’una perillosa banda de col·legues amb una alçada moral no superior a la seva.

Es com si la màfia hagués arribat al poder amb l’agreujant que han estat votats democràticament pel poble.

A Europa sembla que no tant però a la resta del món diu que estan tan contents. L’arribada al poder de semblant personatge és la demostració que alguna cosa està canviant.

Allò que tradicionalment havíem entès com els valors de la nostra cultura, han canviat. Avui la fatxenderia, la mentida estricta i la llei de la selva són normes de conducta universalment acceptades.

Exemple pràctic: com que una de les xarxes més importants ha dit que no cal cap control sobre les mentides o els missatges d’odi, la resta de xarxes han acceptat que bé, que sí, que no cal controlar res, que la gent ja sabrà discernir la veritat de la mentida i endavant que fa baixada.

Parlant de mentides i fatxendes només cal mirar l’assumpte aquest del fiscal general de l’Estat i la senyora de la fruita. Una vergonya.

Aquí seguim amb la política de gestos i grandiloqüència per no aconseguir res. Aires de moderada amenaça, reunions a dojo, traspassos de paraules, peticions de confiança i, a banda de la presència mediàtica, poca cosa més.

Ens volen fer creure que tot va bé però ens ho hem de mirar amb una certa tristesa perquè  no estem avançant.

Costarà, però no podem afluixar.

Salut i república.