
La vivesa en la dicció i moviment de Mariona Casanovas, contrapuntada per l’oportuna guitarra d’Emili Cuenca, fan de l’espectacle una síntesi necessàriament comprimida de les línies de força que travessen, amb precisió d’estilet, el pensament de Montserrat Roig.
La voluntat literària d’aquests articles queda palesa, sovint, en la mateixa estructura narrativa, en la resolució de l’article, i en les reflexions i imatges, a vegades poemàtiques, amb què basteix el discurs.
Davant l’avinentesa de poder presentar al públic un espectacle d’aquestes característiques, més encara quan el recull d’articles no ha estat reeditat, des del Juliol de Música i Poesia no s’ha volgut deixar passar l’oportunitat de reivindicar la paraula i la memòria de Montserrat Roig.