El Sr. Mariano
M’agrada perquè el Sr. Mariano es pensa que és un gran estadista. Fa tot el posat, i no. Em sembla que ja l’ha vist tothom. El cas és que si un personatge com el Sr. Mariano es presenta com a...
M’agrada perquè el Sr. Mariano es pensa que és un gran estadista. Fa tot el posat, i no. Em sembla que ja l’ha vist tothom. El cas és que si un personatge com el Sr. Mariano es presenta com a...
M’agrada perquè España és un país seriós, i mira que no ho sembla. Amb la mà de xoriços que té distribuïts per tota la seva geografia i encara no s’ha enfonsat en les profunditats de la mar oceana. Ara, un dels...
Fa alguns anys em van passar un paper molt curiós. Hi havia quatre columnes amb unes vint frases per columna. La gràcia del text és que es poden combinar aleatòriament les frases de les quatre columnes de manera que si...
Com que, sortosament, sempre hi ha gent per a tot, amb aquestes olimpíades també hi ha qui s’ha entretingut a estudiar les paraules que es fan anar a la premsa escrita per referir-se a les victòries masculines o femenines i...
Va haver un temps en què l’Aragó era una cosa important i molt digna. Bastant desconeguda, tot s’ha de dir, però molt digna. Darrerament, la cosa ha anat canviant i l’Aragó ha estat origen de notícies més o menys rocambolesques...
El P.P. vol arribar a unes terceres eleccions, però vol arribar sense que es noti molt. Es tracta de fer veure que la culpa és d’algú altre. El Sr. Mariano no fa res per convèncer ningú perquè l’ajudi a governar. No...
Hi ha un aforisme que diu que “ben mirades, les coses més estranyes són perfectament lògiques”. Així i tot, algunes coses es fan difícils d’entendre. Ho vinc a dir perquè deixant de banda el parlament espanyol, les noves polítiques de...
La guerra bruta ha començat. Ja fa anys que ha començat però ara la podem veure cada dia, a cada telenotícies. El procés independentista català no té aturador i les clavegueres de l’Estat han començat a funcionar a ple rendiment....
Haurem de fer alguna cosa per tal de no haver d’anar sempre tan emprenyat amb uns i altres. Potser fan algun curset sobre el tema. Hi ha gent que fa ioga, un altres fan unes teràpies basades en les flors,...
Això del “orgullo español” sempre m’havia semblat una camema. Es pot dir ben alt que el 26J han demostrat que l’orgull no existeix. Hi ha xuleria, hi ha faxenderia, hi ha macarrisme, però no hi ha orgull. També és cert...