L’hebraista Manuel Forcano ve a Balaguer per presentar-hi “Els jueus catalans”. I com qui no vol la cosa, repassa la història de més de mil anys de presència dels jueus a casa nostra. Resulta que, a Catalunya, hi són d’abans que els catalans. La seva persecució per part dels cristians, amb el clímax de la Santa Inquisició, desmenteix allò que sempre havíem dit, orgullosos, que aquí hi convivien les tres grans cultures monoteistes. Forcano ens proposa que parlem de simple coexistència. Com a anècdota, recorda que el mercat de Balaguer, atorgat per Pere II, ha estat sempre els dissabtes, justament el dia en què els jueus no poden ni prémer el botó de l’ascensor. Sembla també que la facilitat amb la qual els moros havien conquerit pocs segles abans els comtats cristians es degué a què els jueus els obriren les portes de les ciutats per poder-les franquejar. En aquell cas, preferiren savi per conèixer.
Abans de l’acte de presentació del llibre, la directora del Museu ofereix una visita al que va ser la jueria. Sorprèn l’èxit d’assistència -a Balaguer un centenar de persones només el veiem quan hi ha pa i circ-. El punt de partida, el Museu Comarcal, a la plaça dels Comtes d’Urgell, és justament al bell mig del barri jueu. Pugem cap al Barrinou, on hi havia el portal de Lleida, i recorrem de cap a cap el carrer dels Cerers. Pocs dels presents, entre ells alguns balaguerins octogenaris, hi havien passat mai. Es veu que on ara canten els galls dels gitanos hi havia els prostíbuls de la ciutat, prop de la sortida, sempre. Després de les pujades i baixades tornem cap al Barrinou i el Mercadal. Al carrer del Miracle, on des del segle XV hi ha l’església cristiana del mateix nom, els jueus hi tenien la sinagoga. Diu Forcano que no som els únics que vam batejar amb el nom de miracle el temple que havia estat dels jueus. Aquí la tradició parla de la minyona que troba la imatge de la marededéu i en netejar-la comença a sagnar. A tocar de la sinagoga el carrer dels Teixidors era, al meu entendre, el carrer més característic del nostre call jueu: estret i allargat. Ara el carrer és difícil de reconèixer per la desafortunada empremta que va deixar a la ciutat el pla de barris del tripartit: tot el costat dret del carrer va ser enderrocat i al lloc que havien ocupat les cases s’hi va construir un aparcament de cotxes que s’assembla a una plaça dura. Les cases confrontants segueixen descarnades.
El poc que teníem no va ésser prou preservat ni explicat. A la web de Tarbut Sefarad ho diu molt bé la Lina Gené: la cultura cristiana l’hem viscuda naturalment com la pròpia; el record de la cultura islàmica ha tingut una forta presència gràcies a les troballes arqueològiques; en canvi la jueva és la gran oblidada. Celebro que, arran de la jornada, l’Ajuntament s’hagi compromès a senyalitzar el barri jueu i a introduir la història dels jueus de Balaguer al discurs del Museu.
Tot allò que suposi aprofundir en el coneixement del nostre passat ens fa persones millors, més sàvies i més lliures. Tractant-se dels jueus, i per tot el que han patit aquí i arreu, és de justícia recordar les petjades que han deixat en el transcurs de la història de la humanitat. I és grat i obligat que ho fem també nosaltres pels molts paral·lelismes culturals i polítics que hi ha entre la seva reconstrucció nacional, la d’Israel, i la nostra, Catalunya.