Hi ha qui opina que ja ens en podríem anar cap a casa atès que ja està tothom o quasi que tothom amnistiat i la majoria estan lliures i poden tornar a ocupar càrrecs públics més o menys meritoris.
En resum, sembla que la nostra lluita està acabada. Ens diuen que no cal persistir perquè hem aconseguit el que volíem. Hem aconseguit més del que es podia esperar.
Ara que ho dius falten aquells CDR que el jutge senyor Garcia Castellón, sobre ell la vergonya i el deshonor, va acusar de terrorisme i que encara estan embolicats. És clar, un tenia ginebra a casa i sap tothom que amb una botella de ginebra pots fer un còctel Molotov, i un altre tenia uns coets de la nit de Sant Joan. Explosius a dojo, doncs. Terrorisme elemental. Ves-li al darrere al Partido Judicial.
Al Puigdemont li falta un paperet sense gaire importància i encara hi ha un parell que també els acusen crec que els Abogados cristianos o una patuleia del gènere.
Representa, és cert, que ho tenim guanyat.
Potser sí que en un parell d’anys tothom estarà lliure, si no surt un magistrat o altre que es vol promocionar i els torna a acusar d’alguna cosa i ja hi tornarem a ser.
I la Independència? No era per això que vam a sortir al carrer? No ens enganyem doncs. Hem guanyat, momentàniament, la batalla aquesta de l’amnistia, que ja veurem com acaba, però el gruix de la lluita el tenim intacte.
Seguim sent una colònia, segueix l’espoli i no hem avançat ni un pas en els darrers deu anys.
No hem acabat i no afluixem.
Salut i república.