Corria el segle III de la nostra era quan francs, visigots, sueus i ostrogots, entre altres, s’establiren dins dels límits de l’Imperi romà.
Cap al 476 podem donar l’Imperi per acabat. Tothom recorda Ròmul Augústul i Odoacre, rei dels hèruls. No caldrà entrar en detalls.
Ho vinc a dir perquè actualment se’n parla cada vegada més dels bàrbars del sud, la colonització musulmana, la invasió dels pobles africans, la desaparició de la nostra cultura, la fi d’Europa i tot de titulars semblants que ens atabalen diàriament des de tots els mitjans de comunicació que tenim a l’abast.
La dreta dura i els més rucs de cada casa es presenten com els que ens han de salvar de tot. Fins i tot si no ho volem.
No diré noms perquè són ben coneguts. A cada poble en tenim un parell.
A nivell mundial també en coneixem alguns. Hi ha, per exemple, un psicòpata exhibicionista famós en tot el món, enfrontat amb uns altres psicòpates, segurament més perillosos que el pallasso number one, perquè diuen que estan en contacte amb Déu Pare, que ens portaran per mal camí.
No sé del cert on podem acabar però és evident que molt bé no.
Tinc la sospita però, que el gènere humà no és tan imbècil com sembla i sabrà fer alguna cosa per alliberar-se d’aquests salvadors professionals.
De moment ens tenen empantanats en una sèrie de guerres, amenaces, aranzels, bombes, fam i misèria.
Caldrà fer alguna cosa. Per exemple respirar profundament, mirar de millorar una mica el nostre entorn immediat i seguir lluitant.
Salut i república.