La intenció de l’article és encoratjar-nos i recordar-nos la necessitat de seguir treballant pels nostres ideals polítics i ciutadans.
Josep Vallverdú és el referent escaient. Escriptor de primera magnitud, ha excel·lit en tots els estils literaris que ha conreat.
Treballador incansable, intel·ligent, sempre atent als esdeveniments i a tot el que passava i tenia relació amb Catalunya i amb els Països Catalans.
Tot i que era un escriptor brillant, múltiplement premiat i reconegut internacionalment, era un home de tracte cordial i diríem que humil i tot, tarannà gens freqüent en el món de la literatura i de l’art en general que és un món plagat de fantasmes.
Vaig tenir l’honor de treballar amb ell a l’Institut que porta el seu nom a les Borges Blanques i la seva manera de comportar-se va ser sempre un exemple a seguir.
M’agradaria destacar que a banda de les seves col·laboracions acadèmiques, en tenia moltes, moltíssimes de caràcter popular: sovint li demanaven unes paraules de presentació, un pròleg d’un llibre menor, un article per a una revista d’una escola, unes paraules per iniciar uns cursets pels mestres o per a gent que volia aprendre català i sempre tenia una paraula amable i el text escaient.
Una capacitat de treball admirable.
Era un home de fermes conviccions que ha sabut expressar-les també a un nivell col·loquial que tothom deu recordar.
En el resum: lamentem la mort de Josep Vallverdú i ens proposem seguir el seu exemple.
Per la cultura a la independència.
Salut i república.