No era fàcil embolicar més la troca però ho estan fent.
El batibull de la política espanyola és exemplar.
No tenim temps de fer una anàlisi més o menys acurada de la situació, només podem repetir el que estan dient uns i altres i que estan portant el tema a uns nivells sorprenents.
Parlem del Zapatero, i del PSOE.
Joies, rellotges, diners en metàl·lic, discos durs amb informació encoberta, contactes amb dictadures sud americanes, amb la Xina, mines d’or a Veneçuela, petroli i gas liquat, empreses falses dedicades a emmascarar operacions financeres, tràfic d’influències, blanqueig de diners, falsedat documental, nepotisme, informació privilegiada, en definitiva un historial com per anar a la presó cent persones cent anys.
L’alegria dels seus acusadors però, fa una mica de pudor.
Hi ha periodistes i jutges que han dit que tot plegat és un muntatge de l’Estat profund, amb la dreta patriòtica i el Partido Judicial al capdavant per arribar al poder sense passar per les urnes.
Tampoc és que sigui tan fàcil com això però la cosa va per aquí.
La situació desmobilitza, desanima i ens fa constatar que estem en mans de personatges molt perillosos.
Van d’honestos i bones persones però tenen un exèrcit de sicaris a les seves ordres.
Allò més greu però, és que mentre parlem de política espanyola i de les clavegueres de la dreta i les clavegueres de l’esquerra, no parlem d’Ensenyament, ni de Sanitat, ni de Rodalies, ni de la situació cada cop més miserable dels Països Catalans.
Posem ordre o les passarem ben magres.
Salut i república.