

Desobeir o no desobeir. El compliment de la llei és la base de l’Estat de dret. Darrerament aquesta afirmació és exclusiva dels polítics unionistes. Però crec que la defensa acèrrima de la independència no ens ha de conduir a fer-nos trampes al solitari. El passat estiu, en aquest mateix espai, escrivia a propòsit de l’art de Sixena i de la bandera espanyola hissada per ERC a Balaguer que la desobediència és una única bala que tenim a la recambra. I que cal identificar molt bé el moment en què cal accionar-la. Si les institucions desobeeixen dia sí dia també potser regalarem les orelles d’envalentonats militants d’Esquerra o de la CUP. Però ni s’estarà fent el que correspon com a poder públic ni s’estarà avançant –ni tampoc ampliant la base social– cap a la independència.
