Obro el diari i em trobo el següent titular: “Com ser feliç, una de les preguntes més fetes a Google aquest 2015”. Al primer moment, no em sorprèn. Cada dia els mitjans recullen més estudis curiosos -si aquest és l’adjectiu adient- i tot tipus de rànquings. Segueixo llegint i la notícia explica que Google ha donat a conèixer quines són les paraules i preguntes que més s’han buscat durant aquest darrer any. Segons la companyia, les qüestions que més hem fet els espanyols -i, per tant, també els catalans- són “com ser feliç” o “què passaria si Catalunya s’independitzés”.
Doncs sí, ens preocupa el procés independentista català i ens preguntem si existeix la fórmula per ser feliços. Que al conjunt dels espanyols, i no només als catalans, els preocupi el moment polític que viu Catalunya és, sens dubte, significatiu. Primer, perquè denota, com a mínim, interès pel que passa a casa nostra. I, en segon lloc, ja que demostra que s’han adonat que existeix un problema i que els ciutadans catalans van sumant passos per aconseguir el seu objectiu -expressat, de moment, a través d’unes eleccions-. Segur que els que van formular aquesta pregunta al nostre “estimat” Google, viuen aquests dies en una realitat desconcertant i són incapaços d’entendre perquè encara no hem format un nou govern. Tranquils, diuen els negociadors -Junts pel Sí i la CUP- que continuen treballant. Ara, ningú ens assegura que el regal de Reis serà la investidura.
Però, com us deia, l’altra pregunta més repetida pels internautes és “com ser feliç”. És una bola de vidre el senyor Google? Coneix què necessita cadascú per ser feliç? No ens equivoquem, la felicitat no ens ve donada, és un sentiment que tots hem d’intentar conrear. No neix i es manté inalterable al llarg del temps, hem de ser capaços de buscar aquelles persones o projectes que hi contribueixen. I, després, cal posar-hi temps i esforç per obtenir els fruits desitjats. Les relacions humanes s’han de regar cada dia, s’han de cuidar i hem de saber escollir les persones que mereixen formar part -pel seu entusiasme, per la seva professionalitat, per la seva honradesa, pel seu respecte- del nostre cercle per ser feliços. Però, alhora, és també gràcies a la nostra perseverança com aconseguirem petites metes que, de ben segur, ens poden aportar grans dosis de felicitat.
Per tant, llegiu i cerqueu tant com vulgueu a Google però mireu el vostre entorn i pregunteu-vos què necessiteu per ser feliços. Segur que teniu una possible resposta i no la podeu desaprofitar.
Ei, això no vol dir que Google no sigui una eina útil i indispensable però nosaltres també hem de ser una mica més crítics a l’hora de buscar respostes. La curiositat ens desperta mil i una inquietuds però només els bons i contrastats arguments satisfan els nostres interrogants. Com diu aquella cançó de Gossos “segueixes cercant respostes però encara no has après a preguntar; necessites ajuda, has de fer tu el primer pas”.