Sempre hi ha un pitjor

Es un consol saber que hi ha gent que està molt pitjor que nosaltres?

Segurament no, però ens ho estan venent com si fos la panacea  universal, un mirall en el que ens podem mirar i donar gràcies per la nostra situació.

Sortosament, no queda molt clar a qui li hem de donar les gràcies, tot i que hi ha un exèrcit de barruts, fent-se la propaganda corresponent,  atribuint-se els mèrits.

El gobierno espanyol, encara té la cara prou dura per a dir que les inversions que s’han fet a Catalunya són les que estaven pressupostades, que potser no ho hem entès bé i que la culpa de tot plegat la té el procés i, potser, el Puigdemont.

Els fatxes aplaudeixen per triplicat i endavant que fa baixada. Si se t’acut protestar, et passen un reportatge d’Ucraïna, de  Síria o de Madagascar.

No ens queda més remei que reconèixer que sí, que vivim en el millor dels mons possibles i que la nostra independència és un problema francament menor.

Han dit durant la campanya andalusa, que el principal problema del camp andalús és l’escola catalana. Els fatxes tornen a aplaudir fervorosament per triplicat.

El moderat Feijoo, per mantenir-se al nivell, compara els castellanoparlants de Catalunya amb els negres sudafricans  de l’època pre-Mandela i es queda tan ample, perquè, segons com, encara el feliciten.

Ho tenim agre, francament. Sí, però mira com estan els Kurds, i els indis de l’Amazònia i les minories musulmanes de la Xina.

Bé, mira, no ens comparem amb ningú i seguim lluitant per la nostra independència.

Salut i república.