Seguim esperant

Van passant els dies i no tenim gaire clara la formació del nou govern. Feijoo segueix dient que ell ha guanyat les eleccions i que vol formar govern, tot i que no té els recolzaments necessaris. Sànchez diu que, tombant i girant, les eleccions les ha guanyades ell i que sí que formarà govern. Tots dos però, necessiten els avals dels independentistes.

Feijoo ja sap que no els tindrà perquè a banda que el PP és el franquisme més o menys reciclat, tenen el col·legato de VOX que són uns impresentables i Sànchez, tampoc ho té massa clar perquè no sap a canvi de què podrà comptar amb els independentistes.
Hem arribat, doncs a una situació en la qual, els independentistes tenim alguna cosa a demanar, a reivindicar i a exigir. Per primera vegada podem programar una “taula de diàleg” en la qual sabem que se’ns escoltarà.

No podem deixar perdre l’ocasió. La caverna ja s’està fent creus davant del que suposarà l’acostament del PSOE als independentistes, parlen de la ruïna d’Espanya, la destrucció de l’imperi, la caiguda de la Monarquia i del cafè per a tots.
Tenen previst de muntar un gran espectacle per la unitat d’Espanya amb aportacions de totes i cadascuna de les Comunitats autònomes. Proposo una processó de flagel·lants pel mig de la Castellana.

Cal pensar que els nostres seran capaços d’organitzar una jugada brillant. Difícilment tindrem una ocasió tan clara com aquesta de posar en marxa, ara sí, la jugada mestra.

Anem per feina que fa massa temps que ho estem esperant.

Salut i república.