Jugada Mestra

Crec que va ser el Cruyff que referint-se a un parell de jugadors contraris, va dir als seus defenses “aquells dos no cal que els marqueu que ja es marquen sols”

Crec que va ser el Kose Mari Aznar que va dir que als catalans no cal putejar-los gaire perquè ja s’autolesionen entre ells.  No és exacta la frase però és el que venia a dir.

No sé si el Cruyff tenia raó, però l’Aznar sí que en tenia.

Es fan unes eleccions que ningú no volia fer per la cosa de la pandèmia. El gobierno més progressista de la història ens obliga a fer-les confiant en l’efecte Illa.

Els partits independentistes, contràriament al que esperava tothom, guanyen les eleccions amb majoria absoluta. Gran alegria.

Sembla que ho tenim tot de cara però no. El Sr. Kose Mari tenia raó i tenint que tenen el gobierno central fet un penjoll, entre deute exterior, descrèdit  internacional, pandèmies desbocades i Madrid convertit en la taverna d’Europa, en comptes de posar-se d’acord i fer un govern independentista sòlid i començar a treballar, et surten amb no sé quina comèdia del Consell de la República,  que si són més democràtics i, doncs, més legals que el resultat de les eleccions, que si el Sr. Puigdemont  encara és president i ho ha de ser de facto,  passant de les eleccions,  que si tal dia farà un any i que ja passaràs que te les daré.

Total, que aquí estem, mentre a Madrid se’n foten de nosaltres.

Potser és una jugada mestra que no hem entès?

Potser sí, però de moment, aquí estem, fent la pena.

Salut i república.