Paret amunt

La situació no és molt alegre i perdona. Ni pel que fa a Catalunya, ni a la resta del món en general. Hi ha una mala llet universal i no sé si ens en sortirem amb elegància.

Vull creure que en alguna banda del món, hi ha gent que s’està esforçant per fer que el món en general vagi una mica millor.

Em va semblar veure algun posat així,  entre uns nois que atenien una taula al Passeig de l’Estació de Balaguer, l’altre dia que feien alguna cosa per la Marató.

Hi ha un parell de problemes generals que ens amenacen: la desaparició de les classes mitjanes en benefici del gran capital i la idiotització de la societat. Calia pensar que la gent, la humanitat seria més responsable, més capaç, més reflexiva, i no, no, és justament al revés, sembla que és més imbècil. Al punt que a Espanya, per exemple, semblen disposats a tornar a votar massivament un partit que ha estat robant descaradament durant anys, i alternativament, diu que potser votaran uns altres que es presenten com la continuació del grup de lladres, la seva versió moderneta.

Per no dir res, que no vull dir res, dels terroristes islàmics, perfectament armats pels països que després se sorprenen perquè els terroristes estan perfectament armats.

Va que si fem un repàs de l’actualitat, potser no trobarem res de digne.

N’hi ha per enfilar-se per les parets.

Així i tot, no penso abandonar la visió optimista que caracteritza tot el que escric. Paret amunt.

En algun moment, la gent ha de dir que ja n’hi ha prou. Ho estic esperant.