La lluita de totes (i tots)

Un any més ens trobem al 25N, Dia Mundial per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, amb innumerables hashtags, proclames i actes arreu del territori per denunciar una xacra que continua batent rècords lamentables. Dotze dones mortes a Catalunya fins aquest novembre i un estiu tràgic que ha superat el de l’any 2022. Sembla que com més soroll fem, més incomodem i més embalantonen als que perpetren qualsevol violència contra les dones.

No ajuda un panorama social crispat per l’auge de l’extrema dreta, que maquilla i menysprea aquesta lluita, sabedora de la influència que té. Perquè el problema té un abast que arrossega més parcel·les que la definitiva mort d’una dona. Els casos d’agressions sexuals en les etapes més juvenils no decau, incloses les infantils. La cronificació del desavantatge de la dona en l’àmbit laboral persisteix, la conciliació és una quimera i un llarg etc.

Això ens demostra que aquesta lluita és rotundament transversal. Abraça totes les edats, òbviament tots els gèneres, àmbits socials i territoris. Un d’aquests hashtags que més m’han impactat és el de #siguesunhome. Ho ha fet amb sentiments contraposats. Per una banda, entenc el missatge que vol transmetre: valentia per denunciar aquestes situacions, per a no realitzar-les (una altra obvietat), per a implicar-se sense cap mena de dubte. Perquè aquesta lluita que s’acostuma a descriure com a “de totes” i “unides”, no tindrà cap efecte o si més no, trigarà més, si no l’amplifiquem a TOTES les persones.

El moviment feminista no té aturador, una evidència que per molt que s’entestin alguns (i algunes) en negar-ho, senzillament fan el ridícul. I com a tot moviment social, només tindrà garantit l’èxit si implica a tothom. I potser, aquestes dades que no paren de superar les de l’any anterior són precisament un bon exemple. Si acotem la lluita i deixem el pes només a les dones, els murs seran més complicats de superar. Cap revolució, cap guerra, cap canvi social s’ha pogut fer sense les dones. I ara, no per falta de forces sinó per l’objectiu comú de posar fi com més aviat millor amb la gran xacra, és imperatiu que tots (els homes en el sentit ampli de la paraula i sobretot els de ment tancada) formin part de la lluita.