Digueu-me ingènua però jo sóc d’aquelles persones que sempre he considerat que la impaciència, en certa mesura, és bona. Si aquesta és sinònim d’interès per esbrinar alguna cosa, benvinguda sigui. És una forma d’implicar-se, potser emocionalment, en un projecte o, fins i tot, en qualsevol fet intranscendent de la nostra vida diària. Tot i així, tots sabem que no sempre té connotacions positives. Quan aquesta és portada a l’extrem, pot provocar-nos un estat de nervis incontrolable. Per això, ens molesta, i molt, no dominar
totes les variables d’una situació.

Quan esperes una trucada i no arriba, quan no et responen un correu electrònic important, quan et prepares un examen o una entrevista de feina o, simplement, quan fas cua en qualsevol establiment. Aquestes estones poden esdevenir un suplici. Comencem a fer suposicions, elaborem petits relats per intentar esbrinar què pot estar passant. Però les suposicions sovint no ens convencen, nosaltres aleshores només busquem respostes. I és lògic que sigui així.

No sempre les comparacions són encertades però sovint ens ajuden a retratar i simplificar la realitat. L’altre dia, en una llarga estona d’espera, vaig adonar-me que els que succeeix aquests dies és que ciutadans i polítics estem fent moltes cues. Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, amb molt poques filtracions als mitjans, ens han conduit cap aquesta situació. Esperar i esperar. Ciutadans impacients perquè desitgen que la voluntat expressada a les urnes el passat 27S sigui ben gestionada i polítics que intenten mostrar-se tranquils, malgrat que les tensions internes siguin inevitables, per facilitar un àmbit procliu al pacte.

Uns i altres, votants i representants, esperen un veredicte. És evident que en aquest cas les pressions i exigències ciutadanes són l’element clau per facilitar l’entesa. Però l’hermetisme de les negociacions esperem que sigui també una fórmula eficaç per garantir i blindar un acord.

Tot i així, hem de ser conscients que les cues no finalitzaran un cop constituït el nou Parlament. Caldrà veure si s’aconsegueix o no formar govern, quins són els primers passos que cal emprendre per executar el mandat democràtic de les urnes i quines són les respostes del govern espanyol que, segons com vagin les coses, pot canviar la seva cara visible el 20D. Però, sobretot, hem de treballar perquè ningú es rendeixi fent cua. Si us impacienteu, recordeu aquella frase del cineasta Jean Cocteau: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”.

Magda Gregori

El canal de l'embut

Compartir
Publicat per
Magda Gregori

Missatges recents

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 06/05/2024

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

11 hores fa

‘La última granada’ de Beret detonarà al pavelló Inpacsa de Balaguer el 2 de novembre

La Paeria de Balaguer llença el primer anunci de la Festa Major d’enguany i ho…

1 dia fa

La Generalitat assumeix l’explotació del Canal Segarra-Garrigues

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en nom de la Generalitat…

1 dia fa

Una persona ha mort en un xoc frontal a la C-14 a Ponts

El Servei Català de Trànsit informa que ahir a la tarda es va registrar un…

1 dia fa

Els Mossos detenen un home a Balaguer per temptativa d’homicidi

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns un home per temptativa d'homicidi a Balaguer. Els…

1 dia fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 03/05/2024

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

1 dia fa

Aquest lloc web utilitza cookies.