Anem bé, companys

Anem bé companys.  No donàvem ni un euro per la possibilitat, però al final ha estat possible.

Hem arribat a un pacte, s’ha pogut fer govern, tenim un nou president que ha començat la legislatura prometent fidelitat al poble de Catalunya representat pel Parlament i hem començat el camí cap a la independència. L’okupa de la Zarzuela no ha volgut ni rebre la Carme Forcadell. Està prou bé. Es una manera prou eloqüent de dir que ja sap que no té res a veure amb nosaltres. Particularment em sembla molt bé.

Alguna cosa està canviant i potser sí que anem millorant. En una situació com aquesta, fa cent anys, Espanya hagués enviat  l’exèrcit, algun general especialment constitucionalista hagués bombardejat Barcelona i ens haurien passat per les armes a la meitat.

Avui no és possible. L’únic que ens poden enviar és el Montoro que ens acabi d’escanyar, que ho farà suposo, i poca cosa més.

Com que, de moment, tenen un govern en funcions, a banda de robar tot el que puguin per omplir-se les butxaques abans d’acabar de marxar, no sé què més poden fer. Suposo que acabaran de fer totes les ampliacions possible de l’AVE, totes les concessions que calguin a les elèctriques i s’acabaran de repartir les grans obres que faltin fer. Ho han fet tradicionalment.

Nosaltres hem de començar a fer vida normal, com demanaven els noucentistes.

Ara no tinc temps d’explicar allò de l’arbitrarisme, però la cosa va per aquí.

Fem vida normal, en un país normal.

España ha mort i ells ho saben.

Visca la república.