Votem dignitat

Dignitat és una paraula amb molts significats. Al diccionari, de sinònims en surten  més de vint. Hi ha una accepció, però, que no la recull el diccionari.

Dignitat és el que va després de “sisquera”.

Parlem de les eleccions, de la poca vergonya de l’Estat espanyol,  de la campanya electoral, de les promeses d’uns i altres, dels anuncis, dels atacs i de les vergonyes, dels terroristes, dels colpistes i dels demòcrates de tota la vida, dels que porten 40 anys al poder i no han fet mai res pel poble pla i ara ho faran tot, dels que prometen un futur igual que el passat més caspós.

Fem una crida al vot. Hem de votar, al preu que sigui,  ni que sigui per correu, ni que sigui coberts amb una manta morellana, és igual.

Votem sí, però amb dignitat. Aquesta és la consigna.

Sisquera un dels nostres, sisquera algú que estigui per la llibertat, per la independència, sisquera algú que ens parli en català.

L’altre dia van fer un debat amb els líders dels partits que es presenten, una part dels partits, per això,  amb l’afegitó dels feixistes.

Alguns dels que parlaven van tenir el bon humor de fer les seves intervencions en castellà. Per què? Per a qui parlaven?

Es evident que qui no vol parlar com nosaltres, és que no és del nostres.

Ara no recordo la cita però un tipus  va dir: “ Com pot ser que vulgui representar Catalunya algú que no parla català? Es el que diem.

Cal que demanem dignitat a la gent que diu que ens vol representar.

Sisquera que siguin dels nostres. Dignitat sobretot.