“Volem l’autovia!”

Les connexions viàries són primordials per al desenvolupament econòmic i social d’un territori, tot i que en alguns casos poden representar un greuge comparatiu que cal saber revertir amb propostes de millora constant. La finalitat ha de ser doble: l’equitat i l’equilibri territorials. Evidentment, no només es viu d’infraestructures, però cal com a mínim que aquestes vies de comunicació siguin una ajuda més que no un fre als esforços que es realitzen per aconseguir un creixement territorialment més harmònic.

Un dels casos flagrants a nivell de Ponent és el de Balaguer i en general a tota la comarca de la Noguera, on no s’ha construït cap via ràpida, ni tan sols vies semi-ràpides de connexió amb les autovies que s’han anat construint al llarg i ample del nostre país. I és en aquest context que cal emmarcar la demanda unànime (ajuntaments, consells, diputació, associacions empresarials i sindicals, ciutadania) de fer de la C-13 entre Balaguer i Lleida una autovia. Cal tenir present que un petit tram d’uns quatre quilòmetres i mig ja és autovia entre Térmens i Vilanova de la Barca.

Si ens remetem als passos fets pel departament, al juny de 2021 va sortir a licitació l’estudi de la variant de Térmens, l’únic objectiu era disminuir el nombre de vehicles pesats que travessen el seu nucli. Al cap d’un any, i després de dues filtracions sobre les conclusions de l’estudi, es va prendre consciència d’una problemàtica que semblava inexistent després que el primer tram fos autovia i es va reaccionar unànimement fent una demanda clara: Volem (necessitem) l’autovia.

L’estudi que ara l’actual govern de la Generalitat, a qui havíem presentat les demandes amb les seves justificacions, treu a licitació és un estudi per a la millora integral del corredor C-13 entre Balaguer i Lleida incloent la connexió amb la C-13b d’uns 8 quilòmetres que enllaça amb l’AP-2 i la C-12. Aquest estudi quantificat en 572.000,00 € ha d’incloure, segons el propi encàrrec, la mobilitat actual i futura i l’estudi de totes les vies que hi connecten: la pròpia C-13 en direcció nord, la C-53 direcció Tàrrega, la C-26 direcció Alfarràs, la C-12 cap als Pallars i cap a Lleida, l’A-2…

D’ençà que s’ha fet pública la notícia hem vist declaracions en dos sentits, qui diu que cal fer menys estudis i que el que cal és començar l’obra, demostrant un flagrant desconeixement dels passos que cal seguir qualsevol administració per encarar un obra d’aquesta magnitud; i les demandes que exigeixen simplement celeritat (a les quals ens hi sumaríem unànimement). El que realment cal és no menystenir aquest important pas endavant i deixar-se de posicionaments de vol gallinaci i tornar a la unitat.

La C-13 ha de ser una autovia i aquest és el primer pas.

Felicitem-nos per aquest primer èxit aconseguit, això sí, sense abaixar la guàrdia.