Van passant els dies

Segons que sembla,  el Molt Honorable  funcionari Salvador Illa i el funcionari inhabilitat  Oriol Junqueras han arribat a un acord segons el qual no tindrem pressupostos,  però diu que han quedat que en parlaran més tard.

Ja veus quina alegria en el medi rural.

D’altra banda l’impresentable Mazón, que tothom esperava a la presó, resulta que no, que la Justícia Espanyola Manipuladora, reunida en comissió  ha determinat que no hi ha motius com per enviar-lo al jutjat i per tant es pot quedar  tan tranquil·lament a casa  amb el seu xofer, la secretària, cotxe,  despatx oficial i el sou mensual.

Es que diu que hi havia algun error en el redactat de les causes. Les víctimes de la Dana, ja poden anar prenent paciència.

En parlem de tot això o no cal?

Potser que no perquè fet i debatut , que són els pressupostos de Catalunya o el furor puterí de l’impresentable Mazon al costat del que està passant a l’Iran?

No res, no són. No ens enganyem.

Els nostres mals de cap són de segona o tercera fila.

I parlant de l’Iran, cal destacar que ja no parlen de morts sinó d’assassinats, directament. La poca vergonya s’ha fet norma habitual.

No es veu molt bé com ha d’acabar la cosa.

De moment van passant els dies i s’estan encarint elements de primera necessitat perquè és sabut que la nostra economia està íntimament lligada al petroli, des de la producció al transport.

Caldrà que ens lliguem les espardenyes perquè en tindrem per dies.

Ens queda però, la sospita que els rics es faran més rics i els pobres més pobres.

Salut i república.