Vallverdú, balaguerí

Aquesta setmana tindrà lloc l’acte solemne de concessió del títol de fill adoptiu de Balaguer a Josep Vallverdú. Així ho va acordar per unanimitat el ple municipal. El professor, traductor i prolífic escriptor, Creu de Sant Jordi i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, viu a la nostra ciutat des de fa un any i escaig mercès a les seves segones núpcies. Ja hi havia fet de professor als cinquanta. Als seus fructífers 93 anys, lluny de recloure’s en una torre d’ivori, segueix actiu com sempre. Actiu en l’escriptura: aquest mateix 2016 acaba de publicar el poemari “Ronda de boires”. Actiu en la defensa de les llibertats de Catalunya: les seves reflexions són de lectura obligada a El Punt Avui. I actiu en la vida cultural i social de la seva ciutat d’acollida: retrobar-lo tot participant en els actes diversos és del tot habitual.

Josep Vallverdú és sobretot conegut i reconegut per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil. Però més enllà de ser el pare del Rovelló, ho és també del concepte Ponent, segons Ignasi Aldomà “una proposta de país per a sobreposar-se als esquemes localistes que collaven les mentalitats a la dictadura franquista”. Les anàlisis que ha fet del nostre territori i de la seva gent són imprescindibles. Vallverdú sap on xafa. A “Lleida, problema i realitat”, el 1967, on dissecciona Lleida com a perifèria catalana, ja alerta del “leridanismo” –provincià, espanyolista– en què pot caure un lleidatanisme mal entès. Gràcies a ell, i a altres, pocs, com ell, Catalunya ha mantingut al llarg d’anys foscos el fil roig de la seva identitat.

Davant el moment històric que vivim la seva postura no sorprèn. Entoma el procés amb la mateixa naturalitat que ha exercit de català des de 1923. “Qui no arrisca no pisca. Aquesta és la qüestió. No és veritat que qui tot ho vol tot ho perd; en el cas de la causa catalana qui tot ho vol perd, simplement, una situació injusta a la qual s’havia conformat o que suportava de mal cor. D’avantatges, en la injustícia que vivim, no n’hi ha cap per a una persona honesta que desitgi una terra lliure poblada de ciutadans lliures. Cap ni un avantatge. Calia, doncs, capgirar la situació.” En una altra ocasió, rebla: “el millor de tot aquest somni, si és fa realitat, serà la sensació de viure relaxats, sense haver de defensar-se a cada moment de les fletxes de l’adversa fortuna, de Hamlet. No serà el conte de la lletera; s’haurà acabat la mala llet”.

Així sia.