Una vintena de persones visiten la Cova del Tabac amb l’Espai Orígens

Una vintena de persones van participar aquest dissabte en la visita guiada a la Cova del Tabac, que va sortir des de l’Espai Orígens de Camarasa i que tenia com a objectiu gaudir i aprendre del paisatge que envolta el centre. En aquest sentit, d’aquí a un mes, el 22 de març, tindrà lloc una nova sortida programada que consistirà en fer la volta a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai. L’entorn de l’equipament és característic avui dia pels seus contrastos, ja que està situat just a l’inici del Prepirineu, entrant per les comarques dela Plana de Lleida.

Els visitants van arribar fins aquesta cavitat, on es pot fer un recorregut de fins a 198 metres, que va ser formada per l’acció de l’aigua mitjançant l’erosió de les roques i la seva fragmentació. Al seu interior van poder veure els traços que simbolitzen figures humanes, motius geomètrics i cossos estel·lars i que són originaris de l’Edat del Bronze. Les dotze pintures rupestres estan catalogades com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1998, any en què tot l’art d’aquest tipus que es conserva dins l’arc mediterrani va rebre aquesta qualificació. El seu mal estat de conservació ha servit per exemplificar la necessitat que la societat s’impliqui i sigui conscient de la importància de protegir el patrimoni arqueològic.

Un altre dels punts d’interès de la visita es va focalitzar en les diverses teories sobre el nom de la cova. A banda de les dites populars, que ho relacionen amb el possible ús dels contrabandistes com a magatzem de tabac, es van posar de manifest altres hipòtesis que provenen de l’àmbit acadèmic i que estan fonamentades per treballs de recerca. Una d’elles, la vinculació de la cavitat a un antic poblament proper anomenat Tabac, al segle XII i que estaria situat ben a prop de Camarasa.

Durant el recorregut fins a la cova també es va donar informació sobre el tipus de vegetació que hi ha a la zona.

L’excursió també va servir per apropar la importància que té el sector primari en el territori, aprofitant que part del camí discorre per una de les vies de transhumància on encara s’hi conserven bordes, el refugi dels ramaderes que dirigien el bestiar entre les comarques de la Plana i les del Pirineu.